Mela Muter torna a Girona

El Museu d’Art de Girona presenta fins al 26 d'abirl del 2019, De París a Girona. Mela Muter i els artistes polonesos a Catalunya. Quan als anys seixanta l’advocat polonès Boleslaw Nawrocki va emprendre amb la seva promesa, Lina Carminati, la tasca de recuperar i conservar el llegat de Mela Muter, amiga del seu pare també pintor, feia algunes dècades que s’havia deixat de parlar de l’artista. Sola i amb la vista deteriorada, la mateixa Muter se sorprenia de l’estupefacció que provocava la descoberta de les seves pintures al futur matrimoni. La figura de Muter, aleshores sumida en un absolut anonimat, no es començaria a redescobrir fins a l’exposició que l’any 1994 Mercè Doñate comissariaria a les Sales Municipals de Girona. Han transcorregut gairebé 25 anys i el Museu d’Art de Girona l’ha tornada a reivindicar amb un merescut homenatge, en aquesta ocasió a través de Glòria Bosch i Susanna Portell, que l’estudien de fa temps, juntament amb l’historiador Artur Tanikowski. Tots tres han donat fruit al projecte De París a Girona. Mela Muter i els artistes polonesos a Catalunya. Maria Melania Mutermilch (Varsòvia, 1876–París, 1967), el pseudònim de la qual era Mela Muter, procedia d’una família jueva assimilada d’origen polonès. Casada amb l’escriptor i crític d’art Michal Mutermilch, el 1901 el matrimoni es va traslladar amb el seu únic fill, Andrzej, a París, ciutat en la qual viuria la major part de la seva vida. Allà va formar-se en acadèmies de renom i, a partir del 1902, va començar a exposar en diferents salons parisencs. De seguida les seves obres van resultar punyents als ulls de la crítica. Amb el temps, Muter va anar desenvolupant un estil personal, a cavall entre el simbolisme i l’expressionisme, que va anar exhibint a les principals capitals europees. Des de principis del segle XX i fins al 1918 va fer nombrosos sojorns estivals a la Bretanya, on va rebre l’influx de l’escola de Pont-Aven. A partir d’aleshores va aprofundir en la plasmació de temàtiques socials i miserabilistes del món rural, sempre centrant-se en la pèrdua i en el que ella anomenava “els fruits madurs del dolor”, un dolor que la turmentaria al llarg de la vida, sobretot després de les morts del seu únic fill, de l’amic Rilke i de l’estimat Lefebvre. Retratista consolidada a la Ville lumière, el 1911 el marxant Josep Dalmau, a través d’Anglada-Camarasa, va cridar-la a exposar en una mostra per inaugurar les seves galeries a Barcelona. El 1912 Muter va repetir l’experiència, aquesta vegada acompanyada d’una colla d’artistes polonesos. Muter hi va exhibir dues obres clau que figuren en l’exposició del Museu d’Art: Santa Família i Retrat del marxant Josep Dalmau i Rafel, totes dues del MNAC. Aquesta seria la primera vegada que Muter trepitjaria Catalunya, aquella terra que anhelava ser una nació igual que la seva pàtria polonesa. Dos anys després va ser cridada per Rafael Masó a exposar a la sala Athenea de Girona, motiu pel qual Muter va fer una estada de dos mesos a la ciutat. A més d’integrar-se en els cercles intel·lectuals, hi pintaria els seus “primers bons paisatges”, entre els quals L’Onyar a Girona, que amb els anys ha esdevingut un emblema del seu pas per la ciutat. Muter va aportar a Girona la modernitat artística procedent de París que s’esperava amb ànsia des de feia temps, a més dels seus records escrits a Souvenirs, que testimonien la importància de la seva estada a la ciutat en la seva trajectòria professional. Per què va deixar de parlar-se’n, de Mela Muter? Per què, si, com diria Olivier Cena, les seves obres provocaven “un cop de puny al cor”? La pèrdua progressiva de la visió i els malestars físics de l’edat van fer-hi la seva. Avui, però, Mela Muter, una de les primeres poloneses que es va dedicar professionalment al món de l’art, ha tornat a Girona i ha fet retrunyir les parets del Museu d’Art, on pengen obres corprenents rere les quals batega el reclam de “No soc dona, soc pintora!”. A la imatge, Mela Muter. Retrat del marxant Josep Dalmau, 1911. Museu Nacional d’Art de Catalunya.