Francesca Belgiojoso i Lidó Rico a la Galeria Luisa Catucci

La Galeria Luisa Catucci, Allerstr. 38, 12049 Berlin presenta, del 6 d'abril al 25 de maig Connexions dinàmiques i paisatges interiors. Aquesta exposició presenta un diàleg entre dos artistes que basen el seu treball en l'autoexploració profunda, per expressar a través de les seves pràctiques seva percepció del món. Cos, Ment, escultura i Collage són els mitjans utilitzats per aquests artistes per donar veu a les seves elaboracions internes. Si l'artista espanyol Lido Rico presenta, a través de les seves escultures, una investigació interminable del cos i el cervell com a camp de batalla del conflicte etern entre la ment lliure i la societat controlada; L'artista italiana Francesca Belgiojoso dóna forma a les seves estructures mentals a través dels seus collages, presentant-los com paisatges o composicions aparentment surrealistes que semblen estar fetes de pedres però que no ho són, per subratllar les múltiples i complexes facetes de la psicologia humana i la inconsciència , on poques vegades hi ha alguna cosa. És exactament el que sembla. L'asimetria de les composicions, l'amor per les formes no convencionals, la voluntat d'expressar emocions i sentiments profunds, sovint referents als mites i la cultura de l'Edat Clàssica mediterrània, són alguns dels ponts que connecten l'obra de Lido Rico i Francesca Belgiojoso. Però el punt principal segueix sent la ment humana i les seves connexions dinàmiques i paisatges interiors. Les escultures de Lidó Rico tenen arrels autobiogràfiques, no només perquè sovint es fa servir a si mateix com mitjó viu per a les seves creacions, sinó també perquè són el resultat de l'autoanàlisi. El cervell té un paper protagonista en el seu treball, com a representant de la paradoxa de l'element racional que conté en si mateix la gamma completa de tons emocionals. Tons que quan són interpretats per entorns estranys, donen origen a arquetips psicològics, icones de la incomoditat que sentim en viure dinàmiques i regles de societats que no podem acceptar o entendre del tot, no importa en quin tipus estem o en quin moment històric som. Francesca Belgiojoso està alliberant els seus records personals i reflexions sobre la vida i la dinàmica social a través dels seus collages. En fer una selecció racional i precisa de les imatges i materials utilitzats en les seves creacions, Belgiojoso uneix elements aparentment tan heterogenis i desconnectats entre si. Després d'aquest primer enfocament racional, millorat pel gest repetitiu i lent del tall, l'artista es permet perdre en l'acció, deixant que els records es dissolguin en la realitat física, i al final es transforma radicalment en la composició resultant. La ment subconscient preval. En aquest context, és interessant recordar la idea suggerida per Didi-Huberman, on parla del fet mateix de recordar com un acte de reconstrucció en si mateix: en altres paraules, com un acte anacrònic. Al final de l'espectacle, els espectadors, quan s'enfronten a la feina d'aquests dos artistes, poden seguir l'exemple de Marcel Duchamp i reconstruir el contingut, amb les seves referències i cites, en no ser un espectador passiu simplement mirant, sinó un d'actiu que pren un paper central en aportar part del seu coneixement i experiència a la tasca d'avaluar el treball.