A l'exposició
L'art de la ciència. Jordi Sabaté Pipodràs descobrir al Sabater Pi artista, dibuixant, fotògraf i observador del detall. Fins al 19 de maig
de 2019 al vestíbul del Museu d'Història de Catalunya de Barcelona.
Sabies que Jordi Sabater, descobridor del Floquet de Neu, abans d’esdevenir un reputadíssim biòleg, va passar-se anys estudiant els tatuatges facials del poble Fang? En aquest dibuix veiem una dona del clan Amvom amb un tatuatge facial d'un llangardaix. Alguns tatuatges, com el que duu aquesta dona, solien tenir un sentit totèmic. Simbolitzaven l'animal protector, i servien també per identificar els individus d'un mateix grup, clan o societat. Per Sabater Pi, però, els tatuatges totèmics tenien una importància més aviat escassa. Desgraciadament, quan Sabater Pi va realitzar els seus estudis sobre els tatuatges Fang la penetració cultural europea havia acabat amb aquesta pràctica, i només les persones d’una certa edat encara en duien. Així, els seus estudis han servit per constatar una tradició artística que avui en dia ja no es pot trobar. Jordi Sabater Pi (Barcelona, 2 d'agost de 1922 - 5 d'agost de 2009), serà recordat per la troballa del Floquet de Neu, el goril·la albí que va viure gairebé 40 anys al zoo de Barcelona. Però Sabater Pi és molt més que el descobridor d'un animal "mediàtic". Sabater Pi va ser un científic reconegut internacionalment pels seus descobriments sobre les eines deis ximpanzés, sobre la cultura de tribus com la dels Fang, per haver treballat amb Diane Fossey...però el que més ens interessa de la seva faceta científica és la seva capacitat d'observació, que ell considerava la base del coneixement. En aquesta exposició volem descobrir el Sabater artista, dibuixant, fotògraf, observador del detall; Jordi Sabater apuntava en les seves llibretes, de manera incansable, apunts anatòmics, mesures, colors, retrats, tatuatges, expressions. Farem un repàs del que ha significat el dibuix científic, una eina imprescindible d'observació i d’anàlisi, que mai podrà ser superada en l'obtenció de coneixement, i que cal, més que mai, tornar a recuperar com a disciplina de formació dels nostres futurs científics.