Per Real Decret de 3 d'abril de 1919 es va establir a Espanya la jornada màxima de vuit hores. Aquesta decisió va tenir una important repercussió en el ferrocarril, donada la complexitat que la seva implantació comportava i la difícil conjuntura que travessaven les relacions laborals en aquelles dates. A fi de recordar aquest centenari i aprofundir en el món del treball en el ferrocarril, el Museu del Ferrocarril de Madrid ha organitzat dues conferències el 9 d'abril a les 19 h.
La primera la impartirà Tomás Martínez Vara, historiador econòmic i especialista en la Història del Treball, que, sota el títol "Les relacions laborals en el ferrocarril espanyol: una revisió històrica", abordarà com es va desenvolupar el marc general en què es va produir aquest fenomen.
La segona, "La vaga ferroviària de 1920", anirà a càrrec de Teófilo Serrano Beltrán, expresident de Renfe, qui explicarà el desenvolupament d'aquest conflicte, que va venir provocat per la implantació de la jornada de vuit hores i va donar lloc a una inflexió de la història del ferrocarril espanyol. Les conferències seran moderades per José Carlos Domínguez Curiel, director gerent de la Fundació dels Ferrocarrils Espanyols, i comptaran amb la participació de Miguel Muñoz Rubio, gerent de Recerca Històrica i Documentació del Museu del Ferrocarril, i José Luis Cachafeiro Vila, director general d' operacions de Renfe, en qualitat de presentadors dels dos conferenciants.