Enric Mauri a l'EMVAH

Enric Maurí exposa a l’EMVA de Cardedeu/Barcelona del dia 6 d'abril al 31 de maig. Quan el senyor passa, el pagès s'inclina profundament i es llufa en silenci. (Proverbi etíop) Aquest proverbi etíop dona títol a una instal·lació que és la suma de diverses microinstal•lacions. Agafar un proverbi per títol és tota una declaració d'intencions, tant pel fet de recórrer a una expressió comuna com pel fet que l’origen n’és incert i es perd en els temps, ja que la instal•lació conté una sèrie d'actuacions o gestos sobre diferents objectes que en altres vides, si és que les coses tenen vides, han tingut usos molt diferents, sobretot en el terreny del significat i de les utilitats. De fet, complementar els usos dels objectes o bé caminar per poètiques diverses que els fan entrar en altres universos de significat són exercicis que he practicat sovint. Moltes vegades m’interesso per allò que ha estat dipositat de manera ocasional en un lloc i el temps li ha donat una narrativa, un contingut que pot ser que no tingui a veure res amb els originals, o que els ha donat una altra perspectiva, els ha associat a altres elements... Sempre m'ha fascinat aquesta manera com les coses i el temps expliquen i es fiquen sense saber-ho en el món del pensament humà -O és que l'humà se les fa seves?-. En tot cas em meravella tot allò que em suggereixen, que em desvetllen, amb aquest entrar i sortir del pensament. El fet que per una banda hi hagi obres, allò que s’entén com a obra feta per una persona, i per l’altra obres que s’han generat perquè han passat pel cervell, el cervell les ha captades, o que simplement estant allà malgrat el cervell mateix, i que aquest només ha de recollir com aquell que va a caçar bolets o a buscar espàrrecs, i a més les pot compilar, agrupant diferents objectes o materials diversos, que pels usos que han tingut o pels registres que han anat sumant, tenen com una espècie de carisma, d'energia. És així com he anat elaborant aquest conjunt de microinstal•lacions disposades a la manera d'un tot que es contamina amb tota la resta. Així, es poden veure unes pintures sense pintura, que les ha fet el temps i una figuera; una microinstal•lació que està composta de tres fustes del port de Barcelona, que en el seu dia Jordi Benito va transportar del port al Born per participar en una exposició que es deia "Salvem el port vell", que estan repenjades en un mur i en l'última de les quals hi ha unes botes blanques de patinar sobre gel; una ‘X’ feta amb dos cavallets de construcció per marcar un indret que google no troba; la lona d'un circ i un plàstic d'horta entrellaçats amb estructures impossibles; una cadireta de la Barbie i el cavall al costat d'un tros de mandíbula de gos... i tot plegat en un ambient de concert amb una peça per a piano de Nam June Paik, de 6 min. 13 sec., filmada el 1997 a l’Anthology Film Archives en un homenatge a Joseph Beuys, que sona en diàleg amb una peça que vaig interpretar el 2017, que duu per títol la primavera, llibres i tecles, que vaig fer desconeixent el film enregistrat per Jonas Mekas i que, com un objecte més trobat he reinstal•lat, com si fos una actuació intemporal i deslocalitzada, quasi com a experiència quàntica. Durant la inauguració també hi haurà l'actuació del clown Ivan Solanas. L'Ivan i en Monti trafiquejaven amb la recuperació d'un antiga carpa de circ, pensant quin ús li podrien donar, mentre elucubraven sobre el proper espectacle que havien de fer plegats. Però la mort inesperada del Monti va deixar els projectes inacabats. Entre aquests projectes, la instal·lació d’un circ al costat del EMVAH.