Diego Opazo exposa els seus exercicis d'introspecció i contemplació a la galeria Marisa Marimón

L'empremta, el passat, la ruïna, el viatge com un sentiment d'estranyament del món, són alguns dels conceptes que solen estar implícits en la majoria dels seus treballs. La figura humana és prescindible, queden els fets. El mateix passa en el seu últim projecte Teluria, un viatge, un caminar en un lloc on conviuen l'estranyesa i la quotidianitat, en un present efímer on el passat i la ruïna estan sempre presents."Són quatre les valls que desemboquen en Teluria i quatre les cadenes muntanyoses que l'envolten. Les formes de Teluria es veuen regularment alterades, es diu que la influència de les muntanyes modifica els seus murs, carrers, habitatges, palaus i tota arquitectura feta amb el material extret d'elles Els seus escassos habitants asseguren que a les nits la terra murmura, altres, que la ciutat es desplaça. El quadrant i la brúixola solen fallar. Teluria no apareix en la cartografia del lloc". En les seves sèries torna a realitzar un exercici d'introspecció i contemplació, posant la seva mirada en petits detalls i omplint-los de significat. Fotògraf de professió ha estat premiat en diversos certàmens de fotografia: Accèssit d'honor premi ABC de pintura i fotografia, premi d'honor del CAM, Finalista del premi Caixa Espanya de Fotografia, Primer Premi del IV Concurs de Fotografia de Purificació Garcia.