Exposicions
L'IVAM dedica una gran retrospectiva a Fernand Léger
bonart
valència - 14/04/19
L'IVAM presenta la primera gran exposició en un museu espanyol en els darrers vint anys dedicada a Fernand Léger (Argentan, França 1881-Gif-surYvette, França, 1955), considerat un clàssic de les avantguardes i un dels renovadors del cubisme, contemporani de Picasso, Braque i Juan Gris. Fernand publicitaris que envaïen les grans ciutats com París. Per Léger, les formes, les línies i els colors en la pintura havien igualar-se a l'experiència en constant conflicte de qualsevol habitant d'una ciutat moderna.
A més de realitzar quadres que expressen la vivacitat de l'era moderna, va treballar en col·laboració amb cineastes i arquitectes com Le Corbusier i Charlotte Perriand. Més tard va realitzar algunes pintures i gravats molt optimistes que rendien homenatge al món del treball, recreant sota un cel blau radiant. Les seves pintures posteriors es van inspirar en l'art clàssic i l'escultura, i va dotar als seus temes figuratius d'un sentit de monumentalitat i dignitat.
La mostra exhibeix les investigacions del color i del moviment instantani que realitzo l'artista a través d'obres claus com Le disquet (1918), la infuència de la publicitat de carrer en els seus grans composicions murals, el seu interès i admiració pel cinema manifestats en la seva pel·lícula experimental Ballet Mecànica (1924), així com obres del seu període a Amèrica (1940-1945) i els motius més coneguts de la seva trajectòria, com són el món del circ, els músics, els ciclistes, els obrers i les natures mortes.
Fernand Léger va crear el seu propi estil innovador, fruit de les seves conviccions polítiques i inquietuds artístiques. Va formar part del cèlebre cercle d'artistes i intel·lectuals que van treballar a París a principis del segle XX i va treballar en col·laboració amb altres artistes, abastant una àmplia gamma de disciplines com la pintura, el dibuix, la arquitectura, murals a gran escala, pel·lícules experimentals, llibres impresos i tèxtils. Potser més que qualsevol altre de la seva generació, Léger va buscar noves formes de fer un art modern que fos accessible i significatiu per a tothom en la societat. La integració en l'obra de diferents disciplines artístiques i la creació col·lectiva són aspectes característics del seu ideari: "La pintura de cavallet és estrictament individual, mentre que la pintura mural és d'un ordre intrínsecament col·lectiu", deia Léger.
Léger també es va comprometre amb els principals esdeveniments polítics del seu temps. Al mateix temps que pintava obres que reflectien la seva experiència directa amb la modernitat industrial com a soldat durant la Primera Guerra Mundial, el 1937 va elaborar fotomurals que funcionaven com a propaganda socialista per al Front Popular francès d'André Léon Blum. Léger concebia l'art modern com a vehicle de l'educació, així com un mitjà per elevar la qualitat de vida col·lectiva. Entre les seves últimes obres s'inclouen pintures que promouen l'esforç col·lectiu; els subjectes són persones que gaudeixen d'activitats relaxades sota un cel blau radiant. La defensa que va fer tota la seva vida del valor de l'art com a benefici per a tota la societat segueix sent rellevant per als artistes i el públic d'avui.
L'exposició s'ha mostrat per primera vegada a la Tate Liverpool amb motiu del seu 30 aniversari i 10 anys després del seu nomenament com a Capital Europea de la Cultura. La mostra s'exhibeix ara a l'IVAM en 2019, coincidint amb la celebració del seu trentè aniversari.
Léger i la vida moderna aplega un centenar d'obres, entre pintures, dibuixos, gravats, tèxtils, cinema i fotografia, realitzats per l'artista des de 1918 fins a 1955, any de la seva mort, així com altres obres realitzades per arquitectes i cineastes amb els quals va col·laborar al llarg de la seva trajectòria que contextualitzen la mostra.
L'exposició presenta a Léger com un artista compromès políticament, amb una creença indestructible en la funció social de l'art per a tothom. Al llarg de la seva carrera, va tenir la convicció que l'art modern era un vehicle per a l'educació i un mitjà per a elevar la qualitat de vida de tots.
La mostra, dividida en quatre apartats (L'experiència de la vida moderna / Ballet Mecànica; Natura morta i paisatges moderns; L'Exposició Internacional d'Art i Tecnologia de París en 1937; Objectes poètics i El Gran Subjecte), explora com Léger va definir el valor l'art per la societat del s. XX bregant amb el món que l'envoltava, i en els anys entre 1910 i 1920 la vida moderna equivalia a una creixent industrialització, al frenètic transport públic, a la cacofonia de l'entorn urbà i als centelleigs dels anuncis.
A la imatge, obra de Fernand Léger.
Et poden
Interessar
...
