Carlos Pazos i Tinta invisible sacsegen consciències amb el vídeo i l'obra gràfica "Por un real progreso"

L'artista internacional Carlos Pazos i el taller especialitzat en obra gràfica Tinta Invisible acaben de produir el vídeo i l'obra gràfica "Por un real progreso", que sens dubte no deixarà a ningú indiferent. Segons els responsables del taller barceloní "Qualsevol expressió artística és també política, perquè s'expressa des del lloc i en el moment que interpreta. La creació neix de la pulsió vital per parlar de certeses, intuïcions o sentiments amb mirada pròpia, alhora que provoca en l'espectador una reflexió crítica que la completa. Res és nou!, el passat és present i si hi estem atents ens explica on som. Aquest cartell és la metàfora d'un desig i ho diu tot amb un cop sec de ganiveta, l’anhel explosiu, el coll a terra i les moltes ganes de subvertir els anacronismes de les estructures de poder."

Por un real progreso, 2021 és una idea original de Carlos Pazos, se n'ha fet una edició de 500 cartells en impressió indigo 4 colors damunt Classic Demimatt - estucat mat 250 g. El disseny gràfic ha anat a cura de Jaume Roure. L'Edició del vídeo TI a càrrec de Mercis Rossetti i tot sota la direcció de Tinta Invisible edicions. El preu de l'obra és de 15 euros.

--------------

Carlos Pazos (Barcelona, 1949) estudia arquitectura, història de l'art i també disseny gràfic a l'Escola Eina. El gener de 1970 realitza la seva primera exposició individual i l'any 2007 té lloc la seva retrospectiva No me digas nadaal MACBA de Barcelona i al Museu Reina Sofía de Madrid. Ha estat guardonat amb el Premi Nacional d'Arts Visuals de la Generalitat de Catalunya el 2008, el Premio Nacional de Artes Plásticas del Ministerio de Cultura  el 2004 i el Premio Villa de Madrid el 2003.

Amant de la música i la nit, va dirigir el saló de ball Cibeles (1978-82), el cocktail bar Bijou (1983-86) i el bar musical Je-rrix (1994-95), seu del CP Fans Club, fundat el 1994.

Ha protagonitzat la pel·lícula És quan dormo que hi veig clar (1987), de Jordi Cadena i amb textos de J.V. Foix, i ha escrit i realitzat Yo inventé unos Llopis (2011), rodada a l'Havana. Com director i escenògraf també ha treballat en l'obra teatral El bell lloc (1998), de Joan Brossa. A banda de col·laborar en llibres d'artista amb personalitats com Dionisio Cañas, Eduardo Mendoza, Ramón de España o Eduardo Lago, després de Garabatos y Zarpazos (Universitat de Barcelona, 2004) va publicar Pimpollos y Papanatas (Comanegra, 2013). El seu últim llibre és Filigranas y Mamporros (Tinta Invisble edicions i Fundación PazosCuchillo de Pazos 2019).
Podeu veure el vídeo en el següent link: Por un real progreso