El Centre KBR de Barcelona exposa l'obra de Claudi Andujar i la col·lecció de Daguerrotips del CRDI de Girona

L’EXPOSICIÓ MÉS GRAN DE CLAUDIA ANDUJAR

El Centre de Fotografia KBr Fundació MAPFRE de Barcelona inaugura la seva programació del 2021 amb l'exposició més gran dedicada fins avui a l'obra de Claudia Andujar del 26 de febrer fins al 23 de maig del 2021. Aquesta exposició, que ha estat comissariada per Thyago Nogueira, coordinador de l'àrea de Fotografia Contemporània de l'Instituto Moreira Salles (Brasil), mostra l'obra d'aquesta artista que ha utilitzat el seu treball com una forma de compromís amb el món que l'envolta i també com una manera de conèixer l'altre i, en aquest camí, conèixer-se a si mateixa. La mostra d'Andujar també ha comptat amb el suport de la Hutukara Associaçao Yanomami i l'Instituto Scoioambiental del Brasil.

La mostra, amb un recorregut expositiu organitzat entorn de vuit seccions, aplega prop de dues-centes setanta fotografies i una sèrie de dibuixos realitzats per integrants del poble ianomami, com també llibres, projeccions audiovisuals i documents que exploren l'extraordinària contribució de l'artista al mitjà fotogràfic. Amb un estil que combina una mirada íntima envers els subjectes representats i una aproximació experimental que conjuga art i compromís, Andujar ha transformat la protecció i defensa dels ianomamis, un dels grups indígenes més amplis i amenaçats del Brasil, en una missió de vida.
El catàleg que acompanya l'exposició reprodueix un gran nombre de fotografies de l'artista, com també fragments dels seus quaderns i una selecció dels dibuixos fets per integrants del poble ianomami. També inclou una sèrie d'assaigs, els textos principals a càrrec del comissari de la mostra, un assaig de la mateixa fotògrafa i un altre de l'antropòleg Bruce Albert i una cronologia completa. El volum ha estat editat en portuguès, francès, anglès, italià, català i castellà.

Nascuda a Neuchatel (Suïssa) el 1931, Claudine Hass va créixer a Transsilvània, al si d'una família d'origen protestant. La seva mare i ella van poder fugir dels camps de concentració d'Auschwitz Dachau i el 1946 van arribar a Nova York, on va adoptar el nom de Claudia. La fotògrafa va ser admiradora del pintor franco-rus Nicolas de Staël, i va explorar la pintura abstracta. Després d'un primer viatge al Brasil l'any 1955, es va instal·lar a Sao Paulo, on la fotografia li va oferir una manera de comunicar-se i relacionar-se amb la població local del seu nou país.

Paulatinament va anar desenvolupant un treball centrat en les comunitats més vulnerables. També va iniciar un programa d'explotació a la regió d'Amazones, etc. Les imatges de Claudia Andujar es posen al servei de la lluita per la defensa dels drets culturals i territorials de la comunitat ianomami i mostren els seus costums ancestrals. Tal com ella mateixa assenyala "Estic connectada amb el poble indígena, amb la terra, amb una lluita essencial. Tot això em commou profundament. Tot em sembla necessari. [...] Potser sempre he buscat la resposta al sentit de la vida en aquesta essencialitat. I això em va portar fins allà, a la selva amazònica, de forma instintiva, mentre intentava trobar-me a mi mateixa».

UNA EXPOSICIÓ MAI VISTA SOBRE ELS DAGUERREOTIPS DEL CRDI DE GIRONA

Per la seva part, la sala petita del KBR presenta la primera de les exposicions que té previst organitzar en aquesta seu conjuntament amb institucions catalanes que conserven un ric patrimoni fotogràfic. En aquesta ocasió, el CRDI exhibeix la mostra titulada "La mirada captiva" , que està dedicada als orígens de la fotografia i ha estat comissariada per Joan Boadas Raset i David Iglésias Franch, en col·laboració amb el Centre de Recerca i Difusió de la Imatge de l'Ajuntament de Girona.
Aquest muntatge expositiu està format per un total de 105 daguerreotips que la seva major part procedeixen de dues col·leccions particulars adquirides pel consistori gironí: la del navarrès Ángel Fuentes de Cía i la del català Joan Basseda Casas, tots dos amb molta projecció internacional.

Els visitants de la mostra podran només podran apreciar dos retrats fets a persones catalanes de classe alta, ja que el preu dels daguerreotips era un luxe a l'abast de pocs. Alguns dels daguerreotips són d'autoria desconeguda, com per exemple el que fa referència al retrat d'un home (C.1840-1860), de 4 x 5 cm de la Col·lecció Ángel Fuentes de Cía. Mentre que també es pot apreciar un altre daguerreotip titulat "The First Whisper of Love (El primer xiuxiueig d'amor), c. 1851-1860, de mides 8 x 17 cm de la Col·lecció Joan Basseda Casas.



H. Negretti & Zambra (Henry Negretti i Joseph Zambra). The First Whisper of Love (El primer xiuxiueig d’amor), c. 1851-1860. Daguerreotip estereoscòpic, 8 × 17 cm
CRDI. Col·lecció Joan Basseda Casas

D'altra banda, la mostra també inclou objectes i utillatge vinculats a aquesta tècnica fotogràfica procedents de la col·lecció del Museu del Cinema de Girona: una caixa que conté un laboratori de daguerreotip, una altra per guardar els diversos líquids necessaris en el procés de revelar i fixar la imatge daguerreotípica o llums de laboratori fotogràfic, per esmentar-ne només tres exemples.

Pel que fa al catàleg que acompanya la mostra, reprodueix gran part de les obres exposades. Inclou, a més, un assaig principal a càrrec dels comissaris, Joan Boadas Raset i David Iglésias Franch, i es completa amb textos de Grant B. Romer, que aborda la recepció del daguerreotip; Anne Cartier-Bresson, que explica les «receptes» daguerrianes, és a dir, els passos necessaris per aconseguir fer un daguerreotip; Bernardo Riego Amézaga, que analitza la introducció de la fotografia a Espanya; Jep Martí Baiget, que tracta la primera vista fotogràfica de la ciutat de Barcelona; i María de los Santos García Felguera, que escriu sobre dones daguerreotipistes a Catalunya. El catàleg està editat en català i castellà (amb traducció anglesa al final).

El CDRI es va fundar l'any 1997 amb l'objectiu de donar a conèixer, protegir, fomentar i divulgar el patrimoni en imatge de la ciutat de Girona, així com de presentar l'evolució tecnològica de l'objecte fotogràfic, la qual cosa implica un coneixement dels principals procediments de la fotografia al llarg de la història. Actualment, els seus fons l'integra una quantitat significativa de daguerreotips, ambrotips i ferrotips procedents de dos grans conjunts: la col·lecció del conservador de fotografia navarrès Ángel Fuentes de Cía, formada per 131 imatges, i la del joier i col·leccionista de Vallvidrera Joan Basseda Casas, que aplega 87 imatges.