La galerista i col·leccionista Helga de Alvear converteix el seu centre en museu i amplia espai expositiu

“L'art és un dret i una necessitat (...) I pensar que això s'hagi aconseguit em produeix una alegria que no puc descriure”, afirma des de Càceres la galerista i col·leccionista Helga de Alvear (Kirn/Nahe, Alemanya, 1936), qui també expressa el seu agraïment a tots aquells que ho han fet possible. Ella, que volia ser pianista, va aprendre l'ofici de la també galerista Juana Mordó. El Museu es va presentar el passat 25 de febrer.

El que abans fos el Centre d'Arts Visuals Helga de Alvear, inaugurat el 2010 i la seu dels quals es limitava a un edifici modernista rehabilitat, passa ara a anomenar-se Museu d'Art Contemporani Helga d'Alvear, una institució cultural que permet complir el somni de la seva impulsora: acostar l'art contemporani a la societat i a les noves generacions. Amb més de 200 obres seleccionades de les més de 3.000 que té la col·leccionista, el nou edifici té quasi 5.000 metres quadrats per parlar de l'univers de l'art contemporani i 3.000 més de jardí.

El nou edifici, dissenyat per Emilio Tuñón i el seu equip, ha estat guardonat amb diversos premis internacionals d'arquitectura, és candidat al Premi Mies van der Rohe i els mitjans especialitzats el situen entre els més destacats projectes de l'any a tot el món. Tuñón ho descriu com “una caixa màgica”. "La idea era unir en un corredor la ciutat antiga de Càceres, des del carrer Pizarro, a l'eixample que representa l'accés pel carrer Camí Pla", explica Emilio Tuñón.

Per a la mostra inaugural, José María Viñuela, conservador de la Col·lecció, ha tingut el repte de seleccionar 200 obres de més de 100 artistes de la talla de Olafur Eliasson, Picasso, Kandinsky, Louise Bourgeois, Ai Weiwei o Helena Almeida: aproximadament un 5% del total de la col·lecció que D'Alvear donarà a la institució: “El primer problema era resoldre la qüestió de la capacitat: què cap i què ha de cabre. He anat introduint i definint uns espais concrets que també giren entorn de les sales de vídeo i a les obres de grans dimensions. El que està dins del Museu no s'ha vist mai a Càceres”. Més d'un 60% de les obres exposades en aquesta mostra van ser executades en els últims 20 anys i gairebé 50 entre 2011 i 2020.

Durant aquest any l'accés al Museu serà gratuït.