Màquines poètiques: Duchamp, Man Ray i Picabia a la Fundació Vall Palou

L'exposició "Màquines poètiques: Duchamp, Man Ray, Picabia" es pot veure fins al 27 de març a la Fundació Vall Palou de Lleida sota la curadoria de la directora artística de la fundació, la crítica d'art Pilar Parcerisas. La mostra es realitza amb motiu de la incorporació de set obres de Marcel Duchamp i una de Man Ray a la col·lecció de la Fundació Vall Palou, autors que juntament amb Francis Picabia, articulen una nova visió de l’art, revolucionària i rupturista, que entenem com el maquinisme artístic en les avantguardes històriques.

 

TEXT PILAR PARCERISAS - CURADORA DE LA MOSTRA

Al segle XX, l’aparició de la màquina i la reproducció mecànica fan canviar el concepte de bellesa i d’erotisme. Duchamp, Man Ray i Picabia obren les portes de la història de l’art al maquinisme artístic, amb la machine célibataire o màquina soltera de l’art. Picabia fa dibuixos i pintures maquinistes i una la titula Fille née sans mère, repertori maquinista que publica a les revistes 291 i 391. Duchamp identificà dona i màquina com a nova visió de la bellesa en l’art que s’allunya del model naturalista i creà La mariée mise à nu par ces célibataires, même o Grand Verre (1915-1923), una màquina de desig eròtic acompanyada de la Green Box (1934), la capsa amb les seves instruccions. Man Ray participà de la poètica maquinista amb la seva càmera fotogràfica. Amb Duchamp van jugar a l’il·lusionisme i s’avançaren a l’art cinètic amb experiències com els Rotoreliefs o Rotative Plaque de Verre (1920). Tots tres van jugar amb els seus alter ego femenins, el més famós Rrose Sélavy, de Duchamp.

L’any 1913, el Nu Baixant l’escala de Duchamp, que s’havia exposat a les galeries Dalmau de Barcelona un any abans a l’exposició d’Art Cubista, triomfà a la mostra de l’Armory Show de Nova York. Man Ray i Duchamp es coneixen a Nova York el 1915, allà coincideixen amb el fotògraf Alfred Stieglitz, fundador de la revista Camera Work i de la galeria 291. Picabia exposa a Nova York i junts seran protagonistes del moviment Dadà a Nova York, en un període de 1915 a 1923.

Aquests anys corresponen a l’elaboració del Grand Verre (1915-1923), de Marcel Dcuhamp, l’obra que va obrir les portes a una visió maquinista de l’erotisme al segle XX, avui al Museu de Filadèlfia. Una obra que per explicar-la Duchamp publica l’anomenada Green Box (Caixa Verda) (1934), un llibre d’artista que amb 93 documents n’és el seu full d’instruccions i totes les claus per entendre l’enigma d’una obra mestra.

El Grand Verre està composat en dues parts, la part masculina o inferior, i la femenina o superior, que posa en funcionament diversos elements que transporten el gas dels solters fins a la núvia. Una obra complexa, en la que Duchamp no va deixar mai de treballar-hi conceptualment. Als anys 60 va fer-ne una sèrie de gravats amb paper japonès recreant aquests diversos elements: el molí de xocolata, els solters, el molí i la cascada, els embuts, els testimonis oculistes, la núvia amb els pistons de corrent d’aire [Pistons de courant d’air]. Una màquina que explora el desig masculí vers el femení i la frustració d’una màquina d’estimar.

En aquesta dècada, Duchamp també explorà el desig amorós en la història de l’art i elaborà nou gravats de la sèrie The Lovers (1965), amb revisions de Cranach, Ingres, Courbet i Rodin.

El món dels escacs va ser molt popular a les primeres dècades del segle XX i es considera un joc que revela una màquina d’amor i mort. Duchamp s’identificava amb el cavall i considerava la seva trajectòria artística com els moviments del cavall sobre el tauler. Man Ray, com diu el seu nom, es veia com el Rei dins l’escaquer. Algunes fotografies i llibres d’artista exploren aquest àmbit.

Picabia, després d’un període pictòric cubista i futurista, liderà el moviment dadà i publicà revistes com Cannibale (1920) i col·laborà amb els seus dibuixos a la revista Littérature, nouvelle sèrie, dirigida per André Breton des de 1922 i fins al 1924. El 1917 publicà el primer número de la revista dadaista 391 a Barcelona. La coberta és una màquina que titulà NOVIA. El 1922 exposa a les galeries Dalmau de Barcelona una exposició de Màquines i Españolas i el catàleg du un prefaci d’André Breton.

La Fundació Vallpalou ha incorporat a la seva col·lecció cinc gravats del Grand Verre de Marcel Duchamp, un exemplar de la Green Box (1934), una edició numerada del Piston de courant d’air (1914) de Duchamp publicada per Arturo Schwarz el 1965 i una fotografia de Man Ray, Cela vit (1923), d’una pintura desapareguda de Man Ray que retrata Marcel Duchamp. L’exposició es completa amb un Homenatge als Pistons de courant d’air de Marcel Duchamp, que ha realitzat Teresa Vall Palou per presentar aquestes adquisicions, nucli històric de la Col·lecció de la Fundació Vallpalou. Es tracta de dues litografies, una negra i una altra en color “mini”, aquell “no color” tan estimat per Marcel Duchamp i la seva poètica de la indiferència.