Exposicions
"La festa no és per a tots", Joaquín Artime a Misterpink Contemporary Art Projects
bonart
valència - 19/04/19
Misterpink Contemporary Art Projects, carrer Guillem de Castro 110 de València presenta La festa no és per a tots fins el 22 de maig, una exposició individual de Joaquín Artime. L'artista canari s'apropia d'elements típics de les festes per construir una gran instal·lació on no hi falta ni el confeti ni la ironia.
Agustín Fernández Mallo recull a Joan Fontaine Odissea [El meu deconstrucció] (2001-2002) una frase que s'atribueix a Étienne de Beaumont, "Les festes es donen sobretot per a aquells als quals no es convida". Aquesta sentència es converteix en leitmotiv per crear un espai on s'evidencia l'exclusió (no exclusivitat) amb què operen les esferes de poder per mantenir la seva endogàmia.
El 2015, l'artista va visitar una exposició titulada "La festa és per a tots", la qual representava grans masses de gent reunida en parcs, concerts, estadis, apuntant al poder del col·lectiu, a través d'un ritual festiu, com a força motora per que, des del comú, fos possible introduir un canvi radical en les nostres societats, amb la vista posada en moviments com el 15 M i la Primavera àrab. Artime desestabilitza aquest somni utòpic i el s'empolvora amb l'artificiositat de microplásticos brillants. A la pregunta ¿és avui la festa per a tots ?, respon amb contundència, evidenciant com no pertanyem a aquests grups selectes que són convidats a gales benèfiques, passarel·les, photocalls, inauguracions de comerços de luxe. Estem fora, els òrgans de poder s'han encarregat d'això.
Per això, aquesta festa particular esdevé una desproporció de plàstics i materials metal·litzats que no convida a quedar-se. Es distribueixen per la sala amb un fort component escultòric per acabar convertint-se en obstacles que interrompen el pas. Ja a l'entrada, una multitud de globus de diferents materials i mides penja del sostre, tan baix que obliga l'espectador a passar ajupit.
L'exposició es concep com un laboratori on successivament s'aniran produint canvis en l'espai expositiu. A les paraules de Beaumont es sumen les de pensadors com Maurice Blanchot, Boris Groys, Giorgio Agamben i reflexions de Carlos Gamerro sobre William S. Burroughs. Cites de les quals Artime es val per subratllar la perversió del joc, l'exclusió, el poder, els excessos i les addiccions. L'artista les trepa en banderoles i garlandes de materials industrials brillants, translúcids, per deixar-les caure lànguides, sense desplegar-se. El text es presenta codificat, vetllat. En unes setmanes, tots els banderins s'obriran, canviant per complet la percepció de l'espai i generant una superposició de lletres intransitable i il·legible.
També hi ha lloc per a l'acció en un projecte com aquest. Dues peces conviden a interactuar amb elles. La primera és un cub blanc farcit de gel amb purpurina que el visitant podrà aplicar-se directament sobre el cos, de la manera que agradi. La segona funciona com a text de sala, es tracta d'un cúmul de lletres-confeti que es pot llegir i portar a casa. La primera acció performàtica es va produir el dia de la inauguració. Els visitants eren aturats a l'entrada per dos homes vestits de negre, aquests els sol·licitaven el nom i si apareixien a la llista, llista en què ningú s'havia apuntat, llavors podien passar. Així, en arribar, tothom havia de passar per la incertesa de saber si estava dins o fora, creant dinàmiques en les quals uns entraven i altres es quedaven a la porta. En aquesta línia es preparen altres accions puntuals, la següent es realitzarà amb la gent que no va poder accedir i va facilitar les seves dades.
Joaquín Artime (Santa Creu de Tenerife, 1984) viu i treballa a València. Llicenciat en Belles Arts per la Universitat de la Llacuna amb Premi Extraordinari Fi de Carrera (2007). Màster en Producció Artística (2016) i actual doctorand en Art: Producció i Investigació per la Universitat Politècnica de València. Becari FPI des 2017 en el grup de recerca Laboratori de Creacions Intermèdia (Departament d'Escultura, Facultat de Belles Arts). La seva recerca se centra en l'encobriment o encriptació de la paraula dins de l'art contemporani com a símptoma postmodern davant la sospita o la desconfiança que produeixen les fonts literàries. El inintel·ligible s'utilitza com una estratègia que evidència el desordre mental i la desorientació davant l'aclaparadora diversitat de referents.
Representat per BI-Box Art Space (Biela, Itàlia). Ha realitzat exposicions al Centre d'Art La Regenta (Las Palmas de Gran Canària), el Centre Atlàntic d'Art Modern (CAAM, Les Palmes de Gran Canària), el Tenerife Espai de les Arts (TEA, Santa Creu de Tenerife) o L'espai Cultural El Tanc (Santa Creu de Tenerife).
A la imatge, vista d'una de les mostres a Misterpink Contemporary Art Projects.
Et poden
Interessar
...
