Exposicions
Luis González Palma, fotografia i exili a la galeria Blanca Berlín
bonart
madrid - 23/04/19
La galeria Blanca Berlín, carrer Llimona 28 de Madrid, presenta del 25 d'abril a l'1 de juny 2019 la mostra individual de Luis González Palma Exili, Passar a través del que és humà.
Van passar molts anys fins que em vaig atrevir a utilitzar el meu cos directament sobre una superfície en blanc. És sabut que, en la fotografia, les imatges sorgeixen sense la presència directa del cos: "per primera vegada la imatge no naixia en el cos (o amb el cos) sinó fora del cos", com assenyala Fontcuberta en relació a la invenció de la fotografia, i aquesta idea és una cosa que sempre he tingut present.
Exili és un pas endavant, o a un costat, en el meu procés. Dibuixar és una experiència que m'és afí però que desconec d'alguna manera, on em sento fora però que atresoro, és la possibilitat de plasmar directament, sense mediació tècnica, la meva manera d'entendre el món. És a partir d'aquests collages a on intento reflectir sensacions que no puc mostrar d'una altra manera, dibuixant, esborrant, pintant, enganxant, així és com m'he anat "exiliant" de la fotografia. Però, com tot exiliat, porto sempre amb mi alguna cosa de record, retalls de fotografies abstractes que segueixo integrant en la composició per estar acompanyat en un territori que no és l'usual en aquesta pràctica.
Aquest projecte m'ha deixat la ment alterada, ha estat una aventura cap al temor, el dubte, la incertesa al voltant de la idea de la representació. Amb Exili he desitjat recórrer un camí cap al silenci de la línia, entaular una lluita contra els meus temors per intentar recuperar gestos de la meva infància, intentant que sigui la mà qui dibuixi el que encara no pot imaginar, el que només s'intueix".
A la imatge, obra de Luis González Palma (detall).
Com explica Luis González Palma, "sempre vaig tenir el desig de "afectar" la meva obra fotogràfica amb la presència del meu cos. Des dels inicis de la meva feina vaig utilitzar la pintura i la veladura com a formes d'intervenció sobre la imatge fotogràfica. Per alguna raó, sentia que la imatge fotogràfica en si mancava d'una carícia corporal, de la presència d'un cos que la dotés d'una aura especial. Pintar la fotografia, esquinçar, enganxar, trencar-la van ser estratègies que vaig ser inventat per poder tocar la meva pròpia mirada, o la petjada de la meva mirada. Sentia que aquesta presència del gest habilitava a la imatge per mostrar-se des d'una altra dimensió.
Et poden
Interessar
...
