Inaugurada l'exposició "Vicenç Altaió, els ulls fèrtils" a la Fundació Vallpalou

El dia 25 d’abril  la Fundació Vallpalou (carrer Roger de Llúria 2 bx), va inaugurar l’exposició “Vicenç Altaió, els ulls fèrtils. Llibres amb artistes i un traficant d’idees”, que restarà oberta fins al 27 de setembre en un horari de visites de dimarts a divendres de 16 a 20 h, i dissabtes de 10 a 14 h. Produïda per la Fundació Vallpalou, amb la col·laboració d’Arts Santa Mònica de Barcelona, aplega els 27 llibres realitzats amb artistes, d’edicions de bibliòfils, que s’emmarquen entre l’any 1980, quan fa el primer dels llibres, Bola Nocturna, amb Perejaume, i el 2018, amb Per Cromwell. A més de tots els llibres, l’exposició presenta col·leccions de les publicacions emblemàtiques liderades per Vicenç Altaió, com Tarotdequinze, Èczema, Àrtics i Cave Canis, i obres originals dels artistes inclosos en la mostra, amb la presència també d’ obres d’Antoni Tàpies, Eduardo Chillida, John Cage o Meret Oppenheim. Al llarg de la seva prolífica trajectòria Vicenç Altaió ha impulsat el reconeixement als nostres poetes avantguardistes mitjançant exposicions, publicacions i homenatges, com un deure generacional  amb els pares de la modernitat artística catalana: J.V. Foix, Josep Palau i Fabre, Joan Perucho, Joan Brossa... Ara correspon als seus contemporanis reconèixer i celebrar la seva aportació a l’agermanament de la poesia i les arts visuals, tot seguint la tradició que ens han llegat aquests poetes, o artistes com Joan Miró, Salvador Dalí i Antoni Tàpies. Tot i haver dedicat una bona part de la seva obra a prologar, escriure o promoure artistes, ha estat en la bibliofília on ha desenvolupat un projecte que aquesta exposició certifica. El  propòsit de la mostra és el de donar compte dels llibres d’edició limitada que aquest traficant d’idees ha dut a terme de la mà dels artistes que estima i valora. La mostra té per títol Ulls Fèrtils com un homenatge a Paul Éluard, figura que va jugar un paper similar al seu molts anys abans, i en un altre context. Ell va ser al Dadaisme i al Surrealisme allò que Vicenç Altaió ha significat i significa pels artistes catalans del canvi de Segle. El poeta, a la fi, es un mitjancer que incita amb les paraules i les idees. Vicenç Altaió (Santa Perpètua de Mogoda, Barcelona, 1954), poeta, assagista, traductor de teatre, crític d’art, articulista d’opinió, agitador cultural i traficant d’idees. Va ser director del centre KRTU (Cultura, Recerca, Tecnologia, Universals) del 1990 fins al 2008 i del 2009 fins el 2013 ho va ser de l’Arts Santa Mònica (Arts, Ciència, Pensament i Comunicació). Ha estat comissari de nombroses exposicions de tema artístic, literari i científic, així com de l’Any Miró, de l’Any Pla i de l’Any Dalí. Darrerament ha publicat Miró i els poetes catalans (2016). A l’aguait de les oscil·lacions estètiques de les lletres i les arts i de les aportacions del pensament crític i científic, ha anat construint una obra ben personal, a més d’endegar diversos projectes multidisciplinars entre els quals destaquen les revistes Tarotdequinze, Èczema, Àrtics i Cave Canis. D’entre els seus llibres, destaca, a més de la poesia, recollida a Massa fosca (Poesia 1978-2004) i continuada a Santa Follia de Ser Càntic (2005), la sèrie Tràfic d’idees -una autobiografia intel·lectual sense subjecte, de gènere híbrid, transversal, ocupada per escrits sobre artistes i la renovació en art com a moral-, dins la qual han aparegut, recentment, L’escriptura sense llançadora (1997), La Desconeguda (1997), La dificultat(1999), Desglossari d’un avantguardista (2000), Els germans (2002), El cervell i les venes(2005), La consola de Cadaqués (2007), Un sereno en el cementiri de l’art (2011) i Un traficant d’idees a les fronteres de l’art (2013). Ha representat el paper de Casanova en el film Història de la meva mort, d’Albert Serra, Premi Pardo d’or del Festival del film Locarno. També, com a Le Brun, es troba amb Léaud a La mort de Louis XIV, d’Albert Serra. “Vall Palou. Llibres d’artista amb poetes” Paral·lelament a la mostra s’exposen els llibres d’artista de Vall Palou i una instal·lació amb els retrats de Vicenç Altaió i Carles Duarte. Era l’any 2003 quan Vall Palou projectà el primer dels seus llibres d’ artista, amb motiu de la seva exposició a la Biblioteca Pública de Lleida i editat amb la Fundació Guillem Viladot. Aplegava un conjunt de poemes de l’escriptor agramuntí i cinc aiguaforts. El 2016 realitzà “Maleta núm 1”, llibre d’artista que va aconseguir el tercer premi en el I Concurs Internacional de Llibre d’Artista en homenatge a Joan Brossa en el marc de les II Jornades Internacionals de Poesia: arxius, poètiques i recepcions,  organitzat conjuntament per la Fundació Joan Brossa i el grup de recerca Poció. Poesia i Educació de la Universitat de Barcelona i es va exposar a l’Arts Santa Mònica de Barcelona del 26 al 30 d’octubre de 2016. També en relació a Brossa edità “Jou” amb gravats seus i un sonet del poeta. L’any 2015 la Fundació Vallpalou va iniciar un projecte d’exposicions individuals de  Vall Palou que anaven acompanyades d’un llibre d’artista fet amb un poeta català. El primer de tots – iniciat dos anys abans- va ser precisament “Sobreamor”  amb Vicenç Altaió, en el context de la mostra “Gènesi”. Després apareixien “Paret amb esquerdes” de Vall Palou amb Josep Maria Sala-Valldaura, “Blanc: Ser on no ser” de Vall Palou i Víctor Sunyol, “La Festa de l’Intocable” d’Àngels Moreno i Vall Palou, “Fata Regina”  conjuntament entre Vall Palou i Jaume Pont. De les planxes del llibre també se n’ha fet un altre llibre. En commemoració de la presentació del llibre “Mig segle de poesia catalana. Del maig del 68 al 2018” a la Fundació Vallpalou de Lleida  es va fer un altre llibre d’artista fet conjuntament per Vall Palou, Josep Maria Sala-Valldaura i Vicenç Altaió, i a finals del 2018 s’edità  “L’Or i la Nit” de Vall Palou, amb Carles Duarte i Montserrat. D’aquesta obra hi ha també el llibre de planxes. A aquests projectes cal afegir el darrer amb poemes de Felicia Fuster. Tots aquests llibres tenen la característica que l’edició, se’n fan únicament dos exemplars: un pel poeta i l’altre per la Fundació. "Sobreamor" de Vicenç Altaió inaugura la sèrie. És un llibre d’un format considerable, estampat amb xilogafries d’un vermell intens. Els poemes son “A la madrassa”, “Regla de tres”, “Sota una estrella poligonal”, “Al riad Bel Haj”, “Ablucions al hammam”, i “Al suck d’Eurika”. La coberta, amb tapes dures du el nom del poeta amb lletres grosses que acullen al seu centre el títol del poemari. Les xilografies a sang ocupen totes les fulles i són composicions abstractes orgàniques, en negre i vermell, i els poemes estan impresos en un paper polièster i relligats entre el vermell dels fulls tintats. Josep Miquel Garcia és el comissari de l'exposició. Imatges de la presentació (Fotos Alexandra Planas).