La Galeria Richard Vanderaa presenta l'obra d'Ode Bertrand

La Galeria Richard Vanderaa, de Girona presenta a partir del dijous 28 de novembre del 2021 la primera exposició individual a la península Ibèrica de l'artista francesa Ode Bertrand (París, 1930). Després d'haver practicat la dansa clàssica en els seus anys de joventut, Ode Bertrand s'ha dirigit cap a les arts plàstiques, on ha desenvolupat una obra personal, dins del moviment de l'art abstracte geomètric i de l'art concret. “Posar el caos en ordre”: aquest és el lema artístic de Ode Bertrand, qui durant 35 anys va ser alumna i assistent de la famosa artista Aurelie Nemours (París, 1910-2005), de la qual és neboda. En línia amb el rigor i la purificació formal del seu mentor, Ode Bertrand també practica en el camp de l'art concret i l'abstracció geomètrica, però centrant-se en la línia, un veritable leitmotiv del seu art, utilitzada com a signe i estructura per a subvertir la geometria. Figures construïdes al voltant de la proporció àuria, les seves obres, que treballa en sèrie, són principalment en blanc i negre, amb algunes exploracions de color. No obstant això, la línia continua sent el fil conductor, així com una certa densitat pictòrica que fa que les seves pintures, aparentment, refinades, d'una gran profusió vibratòria. Ode Bertrand comença sistemàticament traçant una quadrícula de línies rectes en el seu llenç, sobre la qual després aplica tocs de negre per a donar forma i ritme a la seva composició, i crear antagonismes formals i cromàtics. Ara, a punt de celebrar els seus noranta-un anys, Ode Bertrand continua treballant el ritme i el misteri, el caos i l'ordre de la línia sobre el blanc de la solitud, de la contemplació i del silenci. Les obres de Ode Bertrand s'han exposat en nombrosos museus com el Musée de Sens (2010), el Musée Matisse (2006) o el Musée de Cambrai (2004). Les seves obres també han entrat en les col·leccions permanents de museus arreu del món com el Museu de Casaletta de Sardenya, el Museu de Tomé al Japó, el Museu de Bonn a Alemanya, el Museu de Mâcon a França, El Macba de Buenos Aires, Museu de Neuchâtel a Suïssa, Museu Nacional de Kielce a Polònia, té una forta presència en la col·lecció del Centre Pompidou de París i la seva obra va estar present en diverses edicions de Art Basel.