La percepció activa d'Àlex Nogué a la Galerie K

Del 10 de maig al 22 de juny de 2019, la Galerie K, situada a l'Espai Serrahima del carrer Mèxic, 11, de Barcelona, acull l'exposició Plast, please, plus de l'artista Àlex Nogué. El propòsit de l’exposició és mostrar una experiència de taller sobre les condicions de de la percepció de les imatges i per extensió de la comunicació artística. Quan veiem per primer cop una imatge fixe (dibuix, fotografia, pintura,...) ens provoca una sensació estranya, com d'incomplitud; una desorientació instantània i fugissera produïda per no saber exactament què és el que hi ha i el que no hi ha davant nostre. L’ "estranyesa inquietant” de Freud, l’enigma de no saber si “el que es veu és el que hi ha” de Donald Judd o “el que hi ha no es veu” de Roland Barthes. Una percepció momentània que ens parla d’una qualitat individual i subjectiva del mirar; però també d’una sensació que desapareix ràpidament perquè la nostra manera de mirar ha hagut d’aprendre, per pura subsistència, a minorar l’embadaliment i a accelerar vertiginosament els enllaços amb els ingents arxius visuals de la pròpia experiència per tal d’identificar amb rapidesa algun significat de la imatge, sovint el significat més estereotipat. Aquest és el marc conceptual d’aquesta exposició, una reivindicació de la singularitat de cada mirada, de la necessitat de salvaguardar el que ens pot identificar, de la necessitat d’una percepció activa i pròpia. A la planta baixa de la Galerie-K, Àlex Nogué ens presenta un conjunt de fotografies d’elements naturals, en general vistos frontalment, sense gaire profunditat de camp ni perspectives, que esdevenen la base sobre la qual s’actua i que es transforma en un document artístic que verifica una acció, una resposta a la incomplitud inicial de la imatge. Tractant-se d’un artista que coneix el llenguatge pictòric, la resposta a la imatge ve articulada amb l’ús de sintagmes pictòrics (tapar, sumar, negar, rascar, tallar, capgirar, amagar, sustentar, subratllar, recuperar, enganxar, contraposar...), per fer-les d’un, en un esforç per defugir del codi hegemònic d’interpretació.