Escenari Joan Brossa, carrer Flassaders 40 de Barcelona, presenta la programació per al mes de juny de 2019.
La Sala Joan Brossa estrena Apocalypse Uploaded el 5 de juny. Al final el món s’acaba. Game over. Les notícies que ens arriben d’allò posterior són que els nens impresos en paper esclaten en senyal de protesta. Els il·luminats prediquen sistemes operatius. Les actualitzacions segueixen provocant errors en la memòria de les aplicacions. La història és una proclama inflamada, i la literatura i la música es deconstrueixen de manera infinita. Les famílies es preparen metòdicament per a les hecatombes. Les promocions comercials interrompen sessions de sexe virtual. I al final, resulta que tot consistia en escoltar les abelles. I a Bowie, és clar.
Estrenada al Fringe Madrid i Fira Tàrrega, tanca la trilogia amb que LAminimAL ha desenvolupat el seu llenguatge artístic. És un espectacle que uneix teatre, música i nous llenguatges. Té lloc en un escenari sonoritzat, que amplifica, modula i modifica les accions dels personatges. En un viatge al futur ens disposem a parlar sobre el concepte d’identitat, de les diferents versions del “jo” apocalíptic, i de com tornar a començar.
Del 6 al 22 de juny de 2019, presena L'esfondrament de la Casa Usher, dramatúrgia de Pablo Ley a la Sala Palau i Fabre. L’esfondrament de la casa Usher és un dels relats més coneguts i reconeguts d’Edgar Allan Poe. La història que explica, amb una prosa d’una bellesa pròpia de la poesia, es pot enquadrar dintre del gènere de terror. És una univers ple de racons foscos, de boscos boirosos, de casalots vençuts pels anys i les esquerdes. Però és, sobretot, la història de dos germans, Roderick Usher i Lady Madeline, víctimes d’una estranya malaltia que fa que la mort sobrevoli en tot moment l’escena. La història l’explica un amic de la infància de Roderick amb qui manté llarguíssimes converses. Lady Madeline és, en el relat de Poe, un personatge fugaç com una ombra que passa en la llunyania. La proposta tracta, justament, d’explicar la mateixa història des del punt de vista de Lady Madeline. Els seus són els ulls que ens miren en la foscor i ens glacen l’ànima.
Del 19 al 30 de juny, presenta Màtria de Carla Rovira Pitarch a la Sala Joan Brossa. Aquesta proposa un viatge artístic d’amor. Com encarar la memòria familiar en un Estat forjat en l’oblit? Quin és el llegat familiar de les ferides de la Guerra Civil? I quin és el paper que juguen les nostres mares? Enrique Isart Alonso va morir afusellat pel franquisme el 14 d’agost del 1939 a Cartagena. Va deixar una carta escrita amb un missatge a la seva mare Virgínia Alonso: Madre, valor! El seu cos roman desaparegut des d’aquella data en un de tants marges en què s’ha construït la transició exemplar de l’Estat espanyol. A través de les seves cartes i dels materials de les dones de la família, construïm un espai escènic per reivindicar la història, reapropiar-nos d’ella i generar un espai de debat col·lectiu per narrar el silenci.
A la imatge, "Apocalypse Uploaded".