Els llindars d'Àlex Prunés a la Galeria d'Art Anquin's

Fins el 28 de juny de 2019, la Galeria d'Art Anquin's de Reus acull l'exposició Llindars de l'artista Àlex Prunés. El llindar és un objecte de naturalesa arquitectònica que separa dos llocs, sovint un d'exterior i un altre d'interior. De vegades també separa dos espais interiors, i el paisatge conté llindars que divideixen espais exteriors. Que sigui un lloc limítrof no vol dir necessàriament que puguem creuar-lo. Només ho podem fer quan no està barrat al trànsit. En el simbolisme de la porta i de la finestra, Juan Eduardo Cirlot menciona el caràcter psicoanalític amb la idea d'entrada i penetració, contraria al mur. Aquest impossibilita directament el pas sempre, però el llindar no sempre és obert i accessible. La naturalesa del llindar es cenyeix a ser fronterera: és un límit i alhora un punt de connexió. No té, en sí mateix, a penes dimensió, no ocupa res més enllà del que requereix la seva funció. La seva identitat és ésser la fina línia que uneix i separa dos espais. En aquest sentit és un element que adquireix una cabdal importància per el seu paper de passatge. Constantment creuem llindars físics però també d’altres d’invisibles, com quan creuem per exemple de l’espai real a l’espai de la imatge. Efectivament podríem considerar que en la pròpia acció d’observar un quadre creuem un primer llindar, donat que a nivell de consciència transitem la frontera que separa la nostra realitat de la que ens ofereix la imatge, sigui quina sigui. Amb la mirada, creuem el límit del marc i entrem en un altre món. Emperò aquest llindar no és el darrer, perquè tot sovint, en el quadre se ́ns presenta una de les seves formes, associada inevitablement al misteri del que hi haurà a l’altra banda, en forma de porta de la casa, d’entrada del circ, de finestra o de porta en un mur del paisatge. En el cos, la pròpia boca és un llindar, els ulls també... El dels ulls és un que no podem creuar. A la imatge, l'obra "Paraules nocturnes" d'Àlex Prunés.