Jesús Galdón, exposició i escàndol

Jesús Galdón participa a l'exposició col·lectiva Cinc anys a les trinxeres a la Galeria El quadern robat, carrer Còrsega 267  de Barcelona, a partir del 16 de maig de 2019. Com explica Ricard Mas en el reportatge Memòria, dolor... i politiqueta publicat al Mirador de les arts el 10 maig 2019, "Dissabte passat, la Generalitat de Catalunya va retre homenatge als deportats republicans durant el nazisme. L'acte va tenir lloc al camp de concentració de Mauthausen, davant la làpida que el conseller d'Afers Exteriors Raül Romeva havia inaugurat el 2017, amb motiu del 72 aniversari de l'alliberament d'aquell infern terrenal. El Govern en funcions -clarament desinflamatorias- assistir a l'acte. Quan Gemma Domènech, directora general de Memòria Democràtica de la Generalitat, va al·ludir al conseller Romeva en la seva condició de presoner polític, la delegació espanyola, encapçalada per la ministra de Justícia, va marxar de l'acte. Raül Romeva inaugurant la làpida commemorativa, en ocasió del 72 aniversari de l'alliberament de Mauthausen. I bé, ja tenim a tots els diaris parlant d'una disputa política. Ningú ressalta, però, que per Mauthausen van passar fins a 200.000 persones, la meitat de les quals van morir assassinades o causa de les condicions infrahumanes en què vivien. Un altre efecte col·lateral: l'obra d'art més reproduïda aquesta setmana a la premsa ha estat, precisament, la làpida que havia inaugurat fa dos anys Raül Romeva, obra de Jesús Galdón. Són iguals totes les làpides commemoratives? Què té d'especial, la làpida que va col·locar la Generalitat de Catalunya en un mur de Mauthausen? L'hi preguntem a l'autor, un artista que ha convertit la seva obra en un diàleg permanent entre memòria i tradició formal, fins al punt que no és estrany veure exposicions seves a museus arqueològics en lloc d'en museus d'art contemporani". A la imatge, obra de Jesús Galdón (detall).