Fundació MAPFRE presenta "Berenice Abbott. Retrats de la modernitat" a la Sala Recoletos

L'exposició Berenice Abbott. Retrats de la Modernitat, que proposa un exhaustiu recorregut per la trajectòria d'aquesta fotògrafa nord-americana. La seva obra, una de les més captivadores de la fotografia nord-americana de la primera meitat del segle XX, va fer de pont entre l'avantguarda del vell continent i la creixent escena artística de la costa est dels Estats Units dels anys 1920 i 1930. L'exposició, estructurada en tres seccions temàtiques, recorre la seva carrera a través de gairebé dues-centes fotografies d'època. A més, s'exposen en diàleg amb les seves obres 11 fotografies d'Eugène Atget positivades per la mateixa Abbott a finals de la dècada dels 1950. Comença el recorregut amb la secció Retrats, en la qual s'integren les imatges dels personatges més trencadors de l'època. Principalment, retrata el projecte de vida d'un grup del qual ella forma part: el de les "noves dones", disposades a viure al marge de les convencions per salvaguardar la seva llibertat. En exemple d'aquests retrats és la imatge de Janet Flanner a París. En Ciutats, segon grup de fotografies, està reunit l'enlluernador retrat que Abbott fa de Nova York durant la dècada de 1930. Davant el seu objectiu, Nova York es converteix en un ésser viu, en un extraordinari personatge que es descobreix davant els seus visitants amb els seus impactants gratacels, el bullici i els seus aparadors. Desenvolupa aquest projecte de manera independent fins que, el 1935, aconsegueix finançar-lo amb l'ajuda del programa Federal Art Project. Aquestes imatges són publicades en 1939 amb el títol Changing New York, aconseguint un gran èxit de crítica i vendes. L'última part de l'exposició concentra les seves fotografies d'experiments i fenòmens científics. Abbott comença a treballar-hi a la fi dels anys 1950 quan forma part del Physical Science Study Committee de l'Massachusetts Institute of Technology. Aquestes fotografies demostren, un cop més, la dualitat que recorre l'obra d'Abbott: imatges que documenten fenòmens físics però alhora mostren l'exquisida imaginació i creativitat de la fotògrafa. Berenice Abbott (Springfield, Ohio, 1898-Monson, Maine, 1991) comença els seus estudis universitaris amb la intenció de convertir-se en periodista. El 1918, es trasllada a Nova York i s'instal·la al Greenwich Village, estimulant centre de trobada d'artistes i intel·lectuals que li facilita el seu primer contacte amb creadors com Marcel Duchamp. En aquest moment s'inicia en la pràctica de l'escultura. Tres anys després viatja a Europa i s'instal·la a París, on comença a treballar com a ajudant en l'estudi de Man Ray i descobreix la seva veritable vocació: la fotografia. Cap a mitjans de la dècada de 1920, Abbott coneix Eugène Atget i queda impressionada per la seva obra; les qualitats que és capaç de percebre en ella li inspiren des del principi un profund respecte pel fotògraf francès i li proporcionen, a més, un important referent en el qual bolcar les seves aspiracions com a fotògrafa. Després de la mort del fotògraf, Abbott compra tot el seu arxiu personal.