Valetí Fargnoli, el paisatge revelat, a la Casa de Cultura

La Casa de Cultura de Girona exposa fins al 25 de maig del 2019 Valenti Fargnoli, el paisatge revelat. Va ser el precursor dels Sans (pare i fills), Pablito, Martí (pare i fills) Dani Duch, Jordi Ribot, Eddy Kelele, Claudi Valentí, Pere Duran, Quim Roser, Miquel Ruiz, Marissa Morillo, Crescenti, el desaparegut Pep Iglésies, Ricard Camó, Martí Plana, Òscar Rodbag, Marc Martí, Martí Artalejo, Agustí Ensesa, Joan Comalat, Lluís Serrat, Àngel Reynal, Manel Lladó, d’en Santi... Valentí Fargnoli (Barcelona, 1885 – Girona, 1944) és, sens dubte, un dels fotògrafs més rellevants de la primera meitat del segle XX. De fet, Fargnoli era un fotògraf ambulant, que va recórrer durant dècades pobles i paisatges de les comarques gironines. La seva obra reflecteix els paisatges, les famílies, la vida quotidiana, l’arquitectura. L’Inspai, Centre de la Imatge de la Diputació de Girona conserva un valuós fons fotogràfic de Fargnoli format per 834 imatges negatives de vidre originals. Aprofitant aquest fons, la Diputació de Girona commemora enguany els setanta-cinc anys de la mort d’aquest inoblidable fotògraf, que ha permès a tota una generació poder veure com eren les comarques gironines entre el 1902 i el 1944. L’exposició presenta un acurat recull de la seva obra fotogràfica. Fargnoli era fill de dos immigrants de Belmonte di Castel·lo, un poble proper a Nàpols (Itàlia). Per l’avançament del part de la seva mare, va néixer a Barcelona el 12 d’abril del 1885 quan la seva família volia tornar a Itàlia. L’endemà va ser batejat a l’església de Sant Josep, actualment de Santa Mònica, amb el nom de Valentí Miquel Umberto. Anys més tard, Fargnoli es va instal·lar a Verges, el poble de Lluís Llach. I, posteriorment, es va traslladar a la ciutat de Girona. La seva primera fotografia documentada data del 1901. La va fer a l’antiga muralla del Pes de la Palla. El 1910, la seva ànima inquieta el va portar a l’Argentina, on va anar a provar sort. Però les arrels amb Catalunya eren molt fortes i va tornar el 1911. Novament a terres catalanes, va començar a publicar les seves fotos al Suplement Literari de l’Autonomista. Era habitual veure’l anant en bicicleta a diferents pobles de les comarques gironines. Abans de la Guerra Civil va treballar per a l’Ajuntament de Girona i després va rebre l’encàrrec del mateix Ajuntament per fotografiar les masies històriques de les comarques. El dia 7 d’abril del 1944 va morir a Girona, on va passar gran part de la seva vida. Tot i això, Fargnoli va conservar la seva nacionalitat italiana. La Diputació de Girona ha aprofitat la celebració de l’Any Fargnoli per publicar un llibre, Valentí Fargnoli. Una memòria persistent, que reflecteix la personalitat i la trajectòria del fotògraf a partir de les acurades aportacions de Marta Grassot, Sílvia Musquera, Mariona Seguranyes i Eva Vàzquez. A la imatge, Valentí Fargnoli. Vista del carrer del Carme de Girona. Exemplar físic: vidre. Exemplar digital: magnètic. Fons Valentí Fargnoli. Inspai. Centre de la Imatge de la Diputació de Girona.