Miró-ADLAN. Un arxiu de la modernitat (1932-1936), a la Fundació Joan Miró

Miró-ADLAN. Un arxiu de la modernitat (1932-1936) reconstrueix el paper cabdal que va tenir el grup d'artistes i intel·lectuals ADLAN (Amics de l'Art Nou) en la introducció de la modernitat a la Barcelona republicana dels anys trenta. Mentre que a les grans ciutats d'Europa les avantguardes gaudien del suport de la crítica i dels col·leccionistes, aquí la modernitat va necessitar l'empenta d'un grup entusiasta que volia regenerar la cultura catalana i que va prendre Joan Miró com a estendard en la promoció de l'"art nou".

L'exposició presenta els documents i materials del gran arxiu d'ADLAN, conservat en diversos centres públics i privats, principalment als arxius del COAC i de la Fundació Joan Miró. La figura d'Adelita Lobo, secretària d'ADLAN, va ser fonamental en la documentació i preservació del material d'aquest arxiu: invitacions, quaderns o cartells es converteixen en objecte de memòria i permeten recrear el paper clau que va tenir el grup en la construcció de la modernitat a Catalunya, organitzant més de cinquanta actes de totes les disciplines artístiques -pintura, arquitectura, música, dansa, circ, fotografia, cinema, etc.

També es presenta una selecció d'obres de les cinc exposicions efímeres que Miró va presentar a Barcelona amb l'objectiu que els socis del grup cultural poguessin conèixer en primícia les peces que després viatjarien a París, Nova York o Zuric. Aquestes mostres, obertes només als socis d'ADLAN, servien a l'artista de laboratori o de preescenari i posen de manifest el caràcter experimental de la seva obra i la seva persistent col·laboració amb els associats del grup.

La conservació dels documents exposats ha estat clau per poder recrear els llocs, els esdeveniments i els personatges que van fer possible aquesta regeneració del concepte de cultura moderna; algunes d'aquestes persones, de la petita burgesia catalana, són Joan Prats, Josep Lluís Sert, Adelita Lobo, J. V. Foix o Sebastià Gasch, entre d'altres. La influència d'ADLAN es va estendre entre els artistes, arquitectes, escriptors i músics de Barcelona, sobretot en els anys de la postguerra i en la dècada del 1970. L'estreta connexió entre ADLAN i el GATCPAC (Grup d'Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània) va forjar una comprensió de la modernitat lligada al racionalisme arquitectònic i al surrealisme visual i és on es troba, al mateix temps, l'origen de la creació de la Fundació Joan Miró.

La mostra s'inclou dins la sèrie Miró Documents, que té per objectiu aprofundir en alguns aspectes de l'obra de Miró a partir del fons de l'Arxiu de la Fundació. Amb la complicitat de New York University, Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya i Museu Picasso de Barcelona.

La conservació de la col·lecció i la seva presentació compta amb el suport generós i continuat de la Fundació Vila Casas.

-------------

 

Dates - 12/03/2021 — 04/07/2021

Comissariat - Muriel Gómez, Jordana Mendelson i Joan M. Minguet. Assistència comissarial de Dolors Rodríguez Roig