Laia Puig Fontrodona presenta la seva exposició Bumpa a la Casa Saladrigas de Blanes a partir de l'1 de juny. Prèviament s’ha pogut veure a l’IEFC (Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya), al Centre Cultural de Terrassa i a la Casa Elizalde. Es tracta d’un projecte molt personal que es sosté a través d’una mirada que recorre el silenci, el vertígen i la culpa.
Laia Puig Fontrodona (Blanes, 1996) és graduada en direcció de fotografia a l’Escac (Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya). Ha fet la direcció de fotografia de molts curtmetratges i fashion films; l’any 2017 va ser membre del jurat jove dels festivals de cinema de Sitges i San Sebastián. El 2018 va formar part del rodatge del llargmetratge “Paradise Hills” dirigit per Alice Waddington amb cares com Emma Roberts i Milla Jovovich com a protagonistes. La pel·lícula ha estat seleccionada al Festival de Sundance del 2019. Aquest any ha format part de l’equip de càmera de “Les de l’hoquei”, la nova sèrie de ficció de TV3 produïda per Brutal Media.
Seguint les propies paraules de l’autora:
Quan era petita creava paraules. Els bumpes eren els gronxadors, les bústies de correus eren les papereries i els supermercats es deien papolis. El contingut fotogràfic d’aquesta exposició neix del desig de mostrar una mirada personal i, alhora, creativa envers el món que m’envolta i el que m’he trobat durant els tres mesos de producció del projecte. A través de l’obra dividida en capítols, pretenc crear un discurs poètic, de la mateixa manera que creava paraules, entorn a la melancolia i el pas del temps, sensacions que es desprenen de la major part de la meva obra. No són fotografies recreades sinó que tracten l’instant poètic i espontani que parla més que qualsevol anotació o apunt que hagués pogut incloure sobre elles. Els tres capítols, “Silenci”, “Vertigen” i “Culpa”, tenen en comú l’absència. De so, d’equilibri i de pau. En un cas l’alteració és exterior i en l’altre és un torbament íntim. La meva mirada crea linies i composicions on habiten persones que viuen en un món que no les deixa ser lliures, un món immers en una tristesa permanent.
A la imatge, fotografia de Laia Puig Fontrodona.