La galeria RocioSantaCruz exhibeix un vincle entre territoris a ‘Fotoclubismos: Barcelona – São Paulo. 1932-1964’

La troballa de fotografies inèdites de Marcel Giró (Badalona, 1912 – Barcelona, 2011) i Palmira Puig (Tàrrega, 1912 – Barcelona, 1978), exposades a la galeria RocioSantaCruz fins al 24 d'abril ha impulsat una revisió del seu fons d’obra. La recerca ha desembocat en el descobriment d’un llaç artístic entre diferents centres fotogràfics, dels quals Giró va ser membre. D’una banda, el Foto Cine Clube Bandeirante (FCCB) a São Paulo i, de l’altre, el Centre Excursionista de Catalunya (CEC), donant peu al nucli conceptual d’aquesta exposició: l’esperit fotoclubista.

Fenomen internacional sorgit a la fi del segle XIX, el fotoclubisme permetia als amants de la fotografia desenvolupar la seva passió en col·lectius independents, al marge dels circuits oficials de l’art i l’acadèmia. La històrica relació entre fotografia i paisatge queda plasmada en aquests centres. Seguint el cànon europeu, arrelat en una representació més tradicional de la naturalesa, els fotoclubistes catalans empraven les seves càmeres com a mecanismes de documentació, capturant la bellesa de l’entorn natural.

Per als urbanites brasilers, la fotografia no era un document, sinó una obra d’art; la càmera, un artefacte d’experimentació visual. Les seves composicions reflectien el paisatge urbà de la postguerra brasilera, en plena expansió industrial i fervor arquitectònic, i hi trobaven un escenari d’abstraccions geomètriques i formes surrealistes.

Giró actua com a fil conductor a través d’aquests fenòmens artístics. La seva obra és un vincle entre territoris, entre arxius. Comença a la Catalunya dels primers anys 1930, on va conèixer al fotògraf Albert Oliveras i Folch (l’Uruguai, 1899 – Barcelona, 1989), també membre del CEC. L’amistat entre tots dos queda immortalitzada a la fotografia Marcel Giró amb esquís recolzat a una roca sota el coll d’Alba, retrat que Oliveras i Folch va fer de Giró en 1935. Els seus camins es van separar en esclatar la Guerra Civil. Giró va canviar els Pirineus per São Paulo, Oliveras i Folch pels ports i bulevards de Buenos Aires.

Al Brasil, Giró i Puig van produir un extens treball fotogràfic, sovint conjunt. Les seves autories s’entrellacen en els arxius, difícils de separar: compartien rodet amb freqüència i es distribuïen els negatius. No va ser fins a indagar en profunditat en el seu fons d’obra que RocioSantaCruz va trobar les fotografies de Palmira, anteriorment atribuïdes a Marcel. Aquesta exposició recull material inèdit de tots dos, a més de reafirmar la prolífera autoria de Puig.

El FCCB va ser un escenari d’efervescència creativa, en cerca constant de nous llenguatges visuals. El seu avantguardisme va instar artistes de tot el món a exposar les seves fotografies en les mostres anuals del fotoclub . Antoni Campañà (Arbúcies, 1906 – Sant Cugat del Vallès, 1989), artista fotogràfic i reconegut fotoreporter català, va exposar Paisaje otoñal c. 1940 al II Salão Internacionl de Arte Fotografica de São Paulo, 1943. Tornaria a exposar tres obres més en 1947. Al mateix temps, Giró i Puig enviaven les seves fotografies a Catalunya, on el CEC les va incloure en les seves exposicions. Així, va sorgir una mena de correspondència visual entre els artistes catalans, capaç de travessar les fronteres de l’exili i de crear, arran de la fotografia, espais compartits.

Aquesta exposició coincideix amb la mostra Fotoclubismo. Brazilian Modernist Photography, 1946-1964 que el MoMA (New York) inaugurarà el maig de 2021. RocioSantaCruz treballa amb l’obra d’alguns dels integrants més destacats del FCCB, entre ells Germán Lorca (São Paulo, 1922), Rubens Teixeira Scavone (Itatiba, 1925 – São Paulo, 2007) i Eduardo Salvatore (São Paulo, 1914 – ídem, 2006), a més de Giró i Puig, així com amb el fons de Campañà. Aquesta tasca de recerca a través dels diferents arxius ha permès a RocioSantaCruz articular un corpus fotogràfic eloqüent i complex, desenterrant materials inèdits i traçant noves connexions entre artistes, temps i espais de creació.

L'exposició ha estat possible gràcies a la col·laboració de Toni Monné Campañà, Toni Ricart, nebot de Marcel i Palmira i responsable del seu fons artístic, i a Berenguer Vidal i Tello, director de l’Arxiu Fotogràfic del CEC, per la seva implicació i ajuda al llarg d’aquest projecte.