Katia Muñoz presenta la seva obra a Art Gallery, carrer Pujades 60 de Barcelona.
Com l'artista explica "aquesta proposta expositiva pretén mostrar el meu procés creatiu i experimental en els últims anys. En l'home modern batega una nostàlgia i una necessitat d'imaginar llocs utòpics del record i el desig, recreant una geografia d'espais anhelats, és així que sorgeix la meva sèrie Espais Desitjats, coordenades geogràfiques emocionals, un Google-maps interior, creant espais en els que voldria habitar.
Amb aquest sentiment d'exili i recerca trobada en la matèria i el color la fe davant l'existència certa d'una llar primordial. En una primera etapa el color sorgeix de la necessitat interior d'omplir buits, però en el meu procés experimental de l'espai m'he trobat amb els silencis i he lluitat amb els buits, portant-me a preguntar-me: ¿El buit havia de ser fet vessar com fora? Des del seu naixement en la vella Grècia, la nostra cultura occidental s'ha vist obsessionada per l'horror al buit. Però L'espai en blanc és fèrtil! Ho he anat experimentant en la meva pintura, he sentit que aquests espais en blanc, buits, absències i absoluts són com els silencis del poema o de la música, constitueixen la seva part activa, creant un dinamisme intern. Així sorgeix la sèrie On habita el silenci.
Hi ha silenci abans de néixer, hi ha silenci en la mort, llavors que és la vida? És aquest soroll que hi ha entre aquests dos silencis insondables. Un soroll de color, vital i reflexiu, que persisteix, dialoga i lluita amb el no-res. Giacometti va afirmar que "La finalitat de l'art no és reproduir la realitat, sinó crear una realitat de la mateixa intensitat" ... aquesta és la meva premissa, la que em permet llançar a l'horitzó aquests llenços, la blancor inicial m'han donat el dret a somiar amb el color però també amb buits ben pensats, creant espais amb un propi vocabulari, a la recerca d'una construcció personal del món i de mi mateixa.
Abstract Thinking és el resultat de tots aquests processos de pensar i sentir. Com a artista m'adono, i al mateix temps va proporcionar al públic un escenari per a les seves percepcions, preguntes i reflexions habitant el color i sobretot els espais en blanc, compartint amb ells el dret a somia".
A la imatge, obra de Katia Muñoz (detall).