75 anys del Museu d'Art Modern de Ceret

El Museu d'Art Modern de Ceret celebra el seu 75è aniversari destacant les relacions que ha establert amb els artistes al llarg de dècades, mitjançant una exposició que repassa aquesta història d'intercanvis, donacions i encàrrecs que han modelat la seva identitat. Sota el títol 75 anys d'amistat: els artistes i el museu, la mostra explora com el museu s'ha convertit en un punt de trobada i col·laboració entre creadors de diferents generacions.

Inaugurada avui i oberta fins al 16 de novembre de 2025, l’exposició, comissariada per Jean-Roch Dumont Saint Priest, director del museu, i Aude Marchand, cap de col·leccions, ens convida a viatjar a través de més de seixanta obres d'artistes fonamentals com Pablo Picasso, Marc Chagall i Henri Matisse. Aquestes figures clau van contribuir activament al desenvolupament del museu, amb el seu compromís i les obres que, a més de ser exposades, han estat un testimoni viu de la seva relació estreta amb el museu. Molts d'aquests artistes van oferir peces de gran significat durant la dècada de 1950.

La mappemonde, Valentine Prax. © Adagp, Paris, 2025

Una de les singularitats de la col·lecció del Museu d'Art Modern de Ceret és que es fonamenta en una amistat de llarga tradició amb artistes que, des de principis del segle XX, van trobar al Rosselló un context creatiu que travessava fronteres i reflectia l'esperit mediterrani. Des dels anys 1910, figures destacades de l'avantguarda van trobar a Ceret un espai de llibertat i creació, en un ambient de trobada entre París i Barcelona. Des de l’arribada de Picasso i Georges Braque el 1911, molts altres artistes de trajectòries notables van decidir treballar a la ciutat. L'atracció per aquest espai no només provenia de la bellesa del paisatge i el clima mediterrani, sinó també de la seva riquesa cultural i l'autenticitat del lloc, que van forjar una identitat única.

En la inauguració del museu, Henri Matisse va respondre a la crida de Pierre Brune, el primer director de la institució, amb tretze dibuixos realitzats durant la seva etapa fauvista. L'any de la seva mort, 1954, Matisse va completar aquesta donació amb una de les seves obres més emblemàtiques: Gran cap de dona, que esdevindria una peça central de la col·lecció.

Grande tête de femme, Henri Matisse (1945).

Entre 1950 i 1986, els primers directors del museu eren artistes amb vincles estrets amb els pintors i escultors que havien residit a Ceret. Gràcies a ells, es va fer realitat el somni de Pierre Camo, el poeta ceretà que, ja als anys 30, havia imaginat un museu a la ciutat. Artistes com Matisse havia fet anteriorment, van respondre a la crida de Pierre Brune per contribuir a aquest projecte. A la dècada de 1970, noms com Claude Viallat i Vincent Bioulès van establir un vincle especial i durador amb el museu, en un moment en què poques institucions donaven suport als joves creadors.

Abstraction, Auguste Herbin (1939). © Adagp, Paris, 2025

Des de l'any 2000, el museu ha aprofundit el seu compromís amb l'art contemporani del sud de França i de Catalunya, amb una sòlida política d’exposicions i donacions, algunes de gran format. L’exposició celebra també l’objectiu del museu de continuar sent una plataforma per a l’art contemporani, mantenint els vincles amb les noves generacions d'artistes com Anne-Marie Pêcheur, Hervé Fischer, Toni Grand i Tom Carr. De fet, des de l'1 de març de 2025, el museu presenta un nou itinerari permanent per a la seva col·lecció contemporània, que inclou set seccions que marquen el pas de la visita, oferint una nova visió sobre els grans reptes de l’art des dels anys 60 fins als nostres dies. Els visitants podran redescobrir exposicions avantguardistes del museu i aprofundir en trajectòries destacades, com la del grup Supports/Surfaces. La mostra també reflexiona sobre el paper de la natura, l’entorn artístic local, la fecunditat de la pintura després de Matisse i l’energia de l’escena catalana contemporània.

Aquesta exposició, per tant, no només celebra el passat i la història del museu, sinó que reafirma el seu paper com a centre singular dins del panorama de l'art contemporani, mantenint viu el diàleg entre creadors, la Mediterrània i el patrimoni cultural local.

Du simple au double, Toni Grand (1993). © Adagp, Paris, 2025. M.Garcia