L’Espai d’Arts de Roca Umbert obre les portes a Sense sortida, una mostra comissariada per Mercè Alsina que reuneix el treball de diversos artistes internacionals i nacionals. A partir de llenguatges diversos, aquests creadors qüestionen l’impacte destructiu del sistema econòmic global en les vides humanes i en el planeta, posant en diàleg art, política i memòria històrica.
L’exposició parteix d’un marc teòric sòlid que beu de pensadors com Michel Foucault i Achille Mbembe. Foucault, al segle XX, introdueix el concepte de biopolítica per descriure el control exercit sobre la vida dels individus i les societats. Més endavant, Mbembe redefineix aquesta noció amb el terme necropolítica, analitzant com el neocapitalisme global, d’arrel colonial, imposa el seu domini a través de la violència, l’explotació humana i l’espoli de recursos, afectant sobretot aquells exclosos pel sistema. Aquesta perspectiva permet entendre les dinàmiques de “deixar viure” i “fer morir” que estructuren l’actualitat.
En aquest context, la relació entre imatge i memòria històrica juga un paper central. L’Holocaust va provocar una crisi de representació en l’art, la fotografia i el cinema, fent necessari un replantejament de la capacitat de les imatges per relatar la història i incidir en la memòria col·lectiva. Avui, en el marc de la necropolítica, artistes, fotògrafs i cineastes continuen explorant com les imatges poden denunciar les injustícies, generar una mirada crítica i sensibilitzar la societat. Alfredo Jaar afirmava que la cultura és l’últim espai on encara és possible imaginar un món diferent. En aquest sentit, Mercè Alsina destaca que les obres exposades no només narren la història, sinó que també aspiren a transformar-la.
Mar de luto, d’Anna Surinyach (2023)
Entre les peces presentades, el documental experimental Insurgent Flows: Trans*Decolonial and Black Marxist Futures, de Marina Gržinić i Tjaša Kancler, proposa una crítica contundent al racisme estructural i al capitalisme des d’una perspectiva trans-feminista i anticolonial. En una altra línia, Virus, del fotògraf francès Antoine d’Agata, capta imatges colpidores del món durant els mesos més durs de la pandèmia de la COVID-19, mostrant la fragilitat del cos i l’angoixa col·lectiva en un context d’abandonament institucional.
Our Bodies Have Turned to Gold, Kristiina Koskentola (2018)
També hi trobem Mar de luto, d’Anna Surinyach, una sèrie fotogràfica que posa el focus en les morts silenciades a la Mediterrània, resultat de polítiques migratòries que prioritzen el control fronterer per sobre dels drets humans. La seva mirada, més enllà del periodisme, és profundament empàtica, donant rostre i veu a les persones que busquen refugi i troben, en canvi, un mur d’indiferència. L’artista visual Kristiina Koskentola presenta Our Bodies Have Turned to Gold, una instal·lació que connecta espiritualitat i crítica ecosocial, explorant les pràctiques extractives en territoris colonitzats i la relació íntima entre cos i terra. Alán Carrasco, amb Affannosa lotta per strappare alla morte, treballa la memòria històrica i la lluita per la supervivència des d’una perspectiva escultòrica i simbòlica. Finalment, One in three women, de Nieves Mingueza, aborda amb cruesa i sensibilitat la violència de gènere, una altra expressió de dominació sistèmica normalitzada.
Fins al 8 de juny, l’Espai d’Arts de Roca Umbert es converteix en un escenari compromès amb les qüestions socials més urgents. A més de l’exposició, el projecte es complementa amb un programa d’activitats paral·leles que ofereixen diverses vies d’entrada a un debat tan complex com necessari. Sense sortida no només posa en crisi les estructures de poder, sinó que també convida el públic a reflexionar sobre el paper de l’art en la construcció d’una consciència col·lectiva més crítica i transformadora.
One in Three Women, Nieves Mingueza (2021). © Toni Torrillas.