Exposicions
Tharrats, Conesa i Llinàs: diàlegs entre matèria, natura i memòria
Tres artistes, tres mirades sobre l’espai, el temps i l’experiència humana.
La Fundació Miró Mallorca presenta tres exposicions temporals que consoliden el seu compromís amb la creació contemporània i la reflexió artística actual. Sota els títols Refugia, Aram i Palaus de la memòria, aquestes mostres transformen els espais de la Fundació en escenaris on el pensament, la matèria i l’espiritualitat conviuen i dialoguen a través de llenguatges plàstics diversos. Les exposicions recullen els treballs de tres artistes amb enfocaments molt diferents: Rosa Tharrats, Fito Conesa i Biel Llinàs. Tot i les seves diverses maneres d'expressar-se, els uneix una mirada profunda sobre la relació entre l’individu i el món que habita.
A l’Espai Cúbic, la instal·lació Refugia de Rosa Tharrats (Barcelona, 1983) convida a una immersió sensorial, creada a partir de tèxtils i matèria orgànica. Tharrats desenvolupa una sèrie d’escultures mòbils concebudes com a refugis simbòlics on els regnes mineral, vegetal i artificial es barregen. Aquestes estructures no només interpel·len la vista, sinó també el cos, que es veu envoltat per formes que semblen respirar al ritme de l’entorn. La proposta de Tharrats busca un retorn a la sensibilitat, una aproximació gairebé espiritual a l’experiència artística. Els refugis, afirma l'artista, són espais per tornar-se a sintonitzar i, d’aquesta manera, la instal·lació segueix el seu camí en l’exploració de l’art com a canal de transformació i expansió de consciència.
Vol d'esponja, 2024 © Rosa Tharrats
A l’auditori de la Fundació, Aram de Fito Conesa (Cartagena, 1980) es presenta com un relat audiovisual que explora la noció del territori ferit. Conesa centra l’atenció en la relació entre l’ésser humà i la natura, especialment pel que fa a allò que es perd o es degrada a través de l’explotació i l’oblit. Mitjançant una combinació d’imatges en moviment, veu i música, Conesa teixeix una narrativa que oscil·la entre la poesia visual i el testimoni social. La seva obra utilitza la veu com a element fonamental per construir un relat íntim, on la memòria oral esdevé eina de resistència i reconeixement. A través d’aquest projecte, Conesa qüestiona les estructures de poder que modelen el paisatge i denuncia les conseqüències de l’acció humana desconnectada del seu entorn.
Anòxia, un preludi constant, 2023 © Fito Conesa
Finalment, a l’Espai Zero, Biel Llinàs (Felanitx, 1993) presenta Palaus de la memòria, una instal·lació que explora el vincle entre espai, memòria i identitat. Durant el seu període de residència artística a la Casa de Velázquez, a Madrid, Biel Llinàs es veu profundament influenciat per la història de l’edifici. Els espais, carregats de relats i vivències, desperten la seva curiositat i, seguint una sèrie de pistes documentals, Llinàs aconsegueix reconstruir el camí que separa el moment present del passat històric. El seu projecte proposa una exploració i hipòtesi d’espais físics i temporals que ens acosten a una arquitectura on certs elements ja no són fàcilment identificables i inclou una sèrie de peces escultòriques i maquetes que evoquen espais domèstics, religiosos i institucionals, tots amb una forta càrrega afectiva. Llinàs explora les tensions entre allò que recordem i allò que imaginem haver viscut, trencant amb la fredor que sovint s’associa a l’arquitectura.
Amb aquestes tres exposicions, que es podran visitar fins al 31 d’agost, la Fundació Miró Mallorca reafirma el seu paper com a centre de creació, recerca i exhibició artística contemporània, obrint espais per a la reflexió sobre el present a través de veus diverses. El diàleg amb la natura, la matèria i la memòria és el fil conductor que uneix aquestes mostres, que cada artista desplega des de diferents llenguatges.
"Esfondrar-se (no veurer-les venir)", 2024 © Biel Llinàs
Et poden
Interessar
...
