El Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofia obre al públic una nova sala a l'aire lliure a les terrasses de l'edifici Nouvel. Sota el títol Un ordre diferent. Geometria utòpica i art cinètic a les terrasses de Nouvel, s'hi exposen tres escultures de la col·lecció del museu que fins ara no s'havien mostrat mai. A finals dels anys seixanta del segle passat, el minimalisme va dotar l'escultura d'un repertori formal basat en les formes geomètriques elementals, però també va donar lloc a una nova manera d'entendre la relació entre una obra d'art i els seus espectadors: una obertura a la seva participació i interacció. Ara, aquesta nova sala a l'aire lliure del Museu presenta una sèrie d'obres que insisteixen en el canvi de sensibilitat que va suposar el treball amb la geometria en aquelles dècades, un canvi que mereix ser posat en valor amb tres dels seus grans mestres, tant a Espanya com a Amèrica Llatina.
Per una banda, hi trobem l'obra de Jesús Rafael Soto (Ciudad Bolívar, 1923 - París, 2005), figura clau de l'art cinètic del segle XX a Amèrica Llatina. La seva obra Penetrable consisteix en una estructura tridimensional de tubs flexibles de PVC suspesos, que convida l'espectador a endinsar-se en l'obra, transformant-lo de simple observador a participant actiu. Aquesta peça exemplifica la voluntat de Soto d’integrar l’espectador dins de l’obra, fomentant una interacció directa i personal amb l’espai artístic.
A continuació, trobem Mediterránea 10 de Martín Chirino (Las Palmas de Gran Canaria, 1925 - Madrid, 2019), escultor destacat i membre fundador del grup El Paso, clau en la renovació dels llenguatges plàstics durant la postguerra. Aquesta obra, realitzada en xapa d’acer inoxidable polida, presenta volums buits que es despleguen en un ritme pendular, evocant paisatges aquàtics i connectant amb les arrels insulars de l’artista canari. Forma part de la sèrie Mediterráneas, inspirada en els seus viatges per Itàlia i Grècia.
Mediterránea 10, Martín Chirino. Arxiu fotogràfic MNCARS
Finalment, Vigilante rojo d’Edgar Negret (Popayán, 1920 - Bogotà, 2012) destaca per la seva combinació de formes geomètriques amb una estètica industrial. L'escultura, realitzada en xapa d’alumini pintada, està formada per deu elements columnars disposats en seqüència parabòlica. La seva composició convida l’espectador a explorar-la des de diferents angles, ressaltant la dimensió cinètica de l’obra.
Aquesta iniciativa ha transformat les terrasses de l’edifici Nouvel en un espai de diàleg entre l’art, l’arquitectura i la ciutat de Madrid. La integració d’aquestes obres en un entorn a l’aire lliure permet una nova lectura de l’art geomètric i cinètic, posant en relleu la seva capacitat de transformar i interactuar amb l’espai públic. A més, aquesta exposició marca l’inici del procés de reordenació de la col·lecció permanent del museu, que es completarà el 2028. L’objectiu és articular una col·lecció sòlida i en constant revisió, establint un relat comú a partir dels fons del museu.
Vigilante rojo, Edgar Negret (1979). Arxiu fotogràfic MNCARS