Exposicions
Joan Fontcuberta: monstrorum historia
Un qüestionament de la cultura tecnocientífica a través de la monstruositat i la imaginació a Tabakalera.
La sala Artegunea de Kutxa Fundazioa de Sant Sebastià acull l'exposició Monstrorum Historia, una proposta de Joan Fontcuberta (Barcelona, 1955), artista i teòric de la imatge reconegut internacionalment per la seva manera d'interrogar el paper de la fotografia en la construcció del coneixement.
La mostra, oberta fins a finals de juny, presenta quatre sèries que qüestionen la confiança absoluta en la imatge com a testimoni objectiu i evidencien una mirada crítica envers la cultura tecnocientífica. Fontcuberta utilitza la figura del monstre com a metàfora per revelar les fissures dels sistemes tradicionals de coneixement i, alhora, per reivindicar la invenció i el joc intel·lectual com a espais de resistència. La seva obra esdevé així un camp d'exploració que posa en dubte l'autoritat històrica de la fotografia en la validació de veritats científiques, polítiques o culturals. L'exposició s'inspira en el llibre Monstrorum historia d’Ulisse Aldrovandi, naturalista italià del segle XVII, que recollia criatures considerades aberrants per la ciència del seu temps. Aquest compendi, a mig camí entre el rigor i la fantasia, serveix com a punt de partida per a un diàleg contemporani sobre la construcció del saber i sobre com allò que queda exclòs per les normes establertes pot oferir noves formes d'interpretar el món.
Dendrita victoriosa, de la sèrie Herbarium, Joan Fontcuberta (1982). Kutxa Fundazioa
Entre les sèries exposades, Fauna és el resultat del suposat descobriment de l'arxiu del naturalista Peter Ameisenhauhen, que Fontcuberta i Pere Formiguera van trobar casualment durant unes vacances a Escòcia. Aquest material, a l'estil dels antics inclou fotografies, dibuixos de camp, mapes, notes manuscrites, registres sonors i exemplars dissecats d'espècies mai documentades. A What Darwin Missed, Fontcuberta reprèn la història de la cèlebre expedició del Beagle i explora les Illes Galàpagos gairebé dos segles després de la visita de Darwin. Mitjançant la fotografia de coralls que van passar desapercebuts al naturalista britànic, com la Cryptocnidaria, una espècie descoberta recentment, l'artista obre una reflexió sobre els límits del coneixement i sobre tot allò que encara ens queda per descobrir.
Montipora aequituberculata, de la sèrie What Darwin Missed, Joan Fontcuberta (2024). Kutxa Fundazioa
Herbarium, inspirada en l'obra de Karl Blossfeldt, presenta un conjunt d'imatges que documenten formes vegetals sorprenentment excèntriques, evocant la tradició taxonòmica i les avantguardes fotogràfiques. En contrast, eHerbarium reinterpreta aquestes imatges mitjançant algoritmes de visualització generativa, on la natura es transforma a través de la intervenció tecnològica i suggereix un diàleg entre el passat i el present de la imatge científica. Finalment, HeghDI' vem ghaH, tu'lu' Dinosaur s'endinsa en la ciència-ficció, connectant l'univers de Star Trek amb una delirant hipòtesi segons la qual els dinosaures haurien estat animals de companyia dels klingon, una de les races que disputava el domini de la galàxia als humans.
El recorregut, comissariat per Sonia Berger, ens guia per l'evolució creativa de l'artista, des de la seva producció analògica de les dècades de 1980 fins a les seves obres més recents, co-creades amb intel·ligència artificial. En un moment en què la proliferació d'imatges generades per IA reobre el debat sobre la credibilitat de la fotografia, Monstrorum Historia es presenta com una reflexió essencial sobre la construcció del coneixement i la fragilitat de les certeses visuals que ens envolten.
Dinópolis, Teruel, de la sèrie Dinosaur, Joan Fontcuberta (2020). Kutxa Fundazioa
Et poden
Interessar
...
