Exposicions
Reflexions sobre la vocació i l’art de col·leccionar
Una selecció de la valuosa col·lecció d'art de Carmen i Lluís Bassat a La Lonja de Saragossa.
Des de finals de febrer La Lonja de Saragossa acull l’exposició Cómo construimos la Colección Bassat, comissariada i dissenyada pel meu avi, Lluís Bassat, un col·leccionista apassionat per naturalesa. Molts crítics d’art consideren que la seva col·lecció és una de les més importants de les segones avantguardes del segle XX. Alhora, és una col·lecció que podria considerar-se eclèctica, ja que no segueix cap patró convencional.
Els meus avis sempre han comprat l’art que els il·lusionava i per amor a l’art. Tenir vocació de col·leccionista implica posseir una inclinació natural i un entusiasme genuí cap a l’activitat de col·leccionar. No és el valor econòmic el que mou un col·leccionista, sinó la passió, l’esforç i el significat personal que s’amaga darrere de cada adquisició. Col·leccionar no és només una qüestió de diners, sinó una activitat que es nodreix de la dedicació i l’entusiasme. Els meus avis són un exemple perfecte d’aquesta vocació. Al llarg de la seva vida han col·leccionat portacigarrets, plomes estilogràfiques, màquinetes d’afaitar, però la més valuosa i estimada és la seva col·lecció d’art.
Des de molt joves van compartir una profunda passió per l’art. Amb només 15 i 16 anys, ja visitaven galeries, sales d’exposicions, fires i museus, somiant en el dia que podrien permetre’s comprar alguna obra. L’any 1968 van comprar la seva primera obra a crèdit, una pintura d’Àngel Jové. Uns anys més tard, el 1973, van comprar La banyista, de Xavier Serra de Rivera, a la Galeria Adrià. Aquell mateix dia, per circumstàncies excepcionals, també van adquirir un 35% de la galeria. Fins l’any 1980, quan va tancar la galeria, van organitzar unes setanta exposicions i, de cada una d’elles, la Carmen i el Lluís adquirien dues o tres obres. Aquesta etapa no només va enriquir la seva col·lecció, sinó que també va permetre donar suport i reconeixement a artistes emergents com Xavier Serra de Rivera, Francesc Artigau, Joan Brotat, Josep Guinovart, Albert Ràfols-Casamada, Maria Girona, Sergi Aguilar, entre molts altres.
La banyista, Xavier Serra de Ribera (1973). Foto: Gasull
La crisi del petroli els va obligar a tancar la galeria, i va ser aleshores que van optar per quedar-se amb totes les obres de la galeria en lloc de la part proporcional dels diners que els corresponia. En aquell moment, la col·lecció va començar a adquirir una dimensó considerable. Lluny d’aturar-se, la seva passió només va créixer. Aprofitaven els seus viatges de feina per visitar galeries i museus arreu del món, descobrint l’art internacional al mateix temps que establien vincles amb nous galeristes i artistes.
Una de les col·leccions més especials que tenen els meus avis, però, no és tangible: la col·lecció de coneixement. Als seus 82 i 83 anys continuen interessats per tot el que els envolta. No han deixat mai de voler aprendre i descobrir coses noves. Podrien haver-se quedat amb els artistes de la seva època, però no ho han fet. Encara avui gaudeixen de l’art contemporani del segle XXI i segueixen invertint en artistes emergents. Un dels seus grans somnis era poder mostrar i apropar al públic la magnífica col·lecció que han anat creant al llarg dels anys. Així va néixer la idea de crear un museu. Gràcies al consorci amb l’Ajuntament de Mataró, des del 2010 la Fundació Bassat ha organitzat quinze exposicions a la Nau Gaudí de Mataró i més de trenta a altres espais, tant a escala nacional com internacional.
Ara, gràcies a la inestimable col·laboració de l’Ajuntament de Saragossa, podreu gaudir d’una mostra de la Col·lecció Carmen i Lluís Bassat, composta per 119 obres que segueixen els criteris genuïns dels seus fundadors. Us esperem a la magnífica sala de La Lonja fins al 27 d’abril del 2025.
Et poden
Interessar
...
