Exposicions
José de Madrazo i la fascinació mitològica
El Prado crea un recorregut amb dibuixos i retrats reinterpretant la mitologia.
Mirada al segle XVIII i XIX amb la fascinació de José de Madrazo (1781-1859) per la metamorfosi mitològica. El Prado ha creat una oportunitat per reflexionar sobre una època plena de grans transformacions històriques i artístiques (un art en moments de múltiples canvis). És una exposició on el dibuix i el retrat agafen tot el poder i ho fa a partir d’una estupefacció de l’artista de Santander i fundador d’una excepcional dinastia d’artistes posteriors com Federico Madrazo, Pedro Madrazo o Mariano Fortuny y Madrazo.
La mostra, comissariada per Carlos G. Navarro, es podrà visitar fins al 22 de juny en la sala 60 de l’edifici Villanueva. Dins d’aquest context de canvis, on Francisco de Goya plasmava moments de guerra i de tota la seva cruesa amb Napoleó expandint el seu imperi, Madrazo a Roma reinterpretava la mitologia i ho feia com una metàfora de canvi i supervivència artística. En paral·lel al context de revolució, Madrazo desenvolupava una obra en perpetu diàleg amb mestres com Rafael o Mengs, però també s’aturava amb importants inquietuds de l’època.
Serà en un escenari com la ciutat de Roma, la coincidència amb Carlos IV i l’exili, quan l’artista càntabre crea una sèrie de dibuixos que el Museo Nacional del Prado ara exposa amb Canvi de forma: Mite i metamorfosis en els dibuixos romans de José de Madrazo. Un recorregut expositiu on es diferencia dos principals grups d’obres que plantegen dubtes, qüestions i interrogants sobre el seu destí original. Així doncs, es troben assajos per ser gravats, però també composicions per decorar espais específics.
Josefa Tudó amb els seus fills Manuel i Luis Godoy, en un jardí, José de Madrazo (1812). Museu Nacional del Prado
José de Madrazo tenia aquesta qualitat superlativa per reinterpretar els mites des d’una perspectiva personal i erudita. Però l’exposició fa un pas més i també es podrà observar la mitologia a partir de retrats, com ara el retrat de Josefa Tudó juntament amb els seus fills, representats com Afrodita, Eros i Ànteros, al costat d’un bust de Carlos IV. Són composicions on la càrrega simbòlica és clau per crear una reflexió de la representació del mateix Madrazo d’aquesta mitologia, però també de la seva excel·lent tècnica amb una exploració de mites clàssics com a mirall del seu temps.
Aquesta nova mostra de la pinacoteca madrilenya, s’afegeix al treball d’investigació de Jurament de paper i fa un pas més en la revisió del Fons Daza-Madrazo que va adquirir el museu en 2006. Aquest canvi de forma transportarà a l’espectador a la fascinació de José de Madrazo per la mitologia, per crear una metamorfosi i de plasmar tots aquests elements en obra sobre paper, en dibuixos plens de detalls, sense oblidar la gran erudició de l’artista a partir d’un estudi rigorós de la tradició pictòrica, això com de l’escena contemporània.
Mestria tècnica, transformació, reinvenció, diàleg i reflexió són els elements que s’anirà trobant al llarg d’una de les grans exposicions del Prado aquest 2025, juntament amb El Greco. Santo Domingo el Antiguo, o les futures sobre Paolo Veronese o Antonio Raphael Mengs a Finals d’any.
Discussió entre Apolo i Cupido, José de Madrazo (1812). Museu Nacional del Prado
Et poden
Interessar
...
