El còmic es pot considerar una forma d’escriptura visual que, a diferència de la prosa, genera associacions i vinculacions mitjançant la concurrència de text i imatges. Utilitzant aquestes propietats, Chris Ware (Omaha, Nebraska, 1967) ha connectat amb els orígens del còmic, ha plantejat potents renovacions narratives i ens ha demostrat que el còmic o les històries dibuixades, fins i tot en plena època digital, poden ser una de les pràctiques artístiques més captivadores del nostre present. Durant molt de temps el còmic semblava oferir mer entreteniment al lector, buscar “una única reacció emocional”, en paraules de Ware, però ell se sent hereu d’aquells autors que, a partir dels anys seixanta, es van proposar transmetre un ampli repertori d’emocions a través del còmic. Per això, una de les característiques del nord-americà és l’empatia, o sia, atorgar als seus personatges la humanitat que Charles Schulz va insuflar al seu estimat Charlie Brown. Per descomptat, hi va haver molts altres historietistes que el van inspirar, des de Schulz, que va ser el primer a crear personatges empàtics, fins a Art Spiegelman, Ben Katchor, Lynda Barry, Jerry Moriarty o Frank King.
Jimmy Corrigan: The Smartest Kid on Earth, Chris Ware (2000)
Comissariada per Jordi Costa, cap del departament d’exposicions del CCCB, Dibuixar és pensar és una exposició coproduïda per aquest centre i la fira del còmic de Barcelona (FICOMIC). Convida a recórrer cronològicament l’obra de Chris Ware, un dels autors de còmic més rellevants i influents de l’actualitat, de la mà d’una àmplia selecció d’obra original, animacions, objectes i peces escultòriques, posant el focus en el seu llenguatge. “És un artista que ha marcat un punt i a part en l’evolució de la historieta, que a les seves mans ha experimentat un salt radical; un autor que ha posat la base teòrica per a la consideració del còmic com un gran art”, diu Costa. Segons alguns experts, les comparacions de la seva obra amb l’Ulisses de James Joyce són ben apropiades.
Rusty Brown, Chris Brown (2019)
L’obra de Chris Ware posa el focus en fets insignificants només en aparença, però que queden marcats a la memòria. Bons exemples en són Jimmy Corrigan, el chico más listo del mundo, que va guanyar el Guardian First Book Award i va ser seleccionat com un dels 100 millors llibres de la dècada pel Times de Londres el 2009 i també Rusty Brown (Ed. Reservoir Books), dues obres poblades per personatges tristos, melancòlics i entranyables. Un tret distintiu de la seva pràctica és que les seves novel·les gràfiques se situen a mig camí entre el llibre i l’artefacte i, a més, explora i expandeix les possibilitats creatives del llibre com a objecte. La seva producció ha sortit dels mitjans impresos per arribar als circuits habituals de l’art, i ha estat exposada a diversos museus.
Ups And Downs, The New Yorker, Chris Ware (2022)