Joan Xandri: transitori

La inspiració és a la natura. Amb aquesta premissa, des d'ara i a Andorra la Vella podrem veure la proposta que ens presenta Joan Xandri, en una mostra personal que, d’alguna manera, podem qualificar de retrospectiva, ja que hi trobarem obres de finals dels anys vuitanta del segle passat així com altres d’ara fa uns mesos, alguna d’aquestes darreres acabada específicament per a l’exposició. El canvi permanent, la percepció evolutiva, la constatació que allò que un dia podem considerar permanent l’endemà ja no ho és: tots aquests són elements de coneixement que indueixen l’artista a valorar el pas del temps i les transformacions que aquest comporta o provoca. I en el moment de fer aquesta reflexió, Xandri s’ha fixat en allò que té més a prop: la natura. Aquesta elecció (no deliberada, instintiva) li permet afegir al treball conceptual previ una consideració suplementària: la interacció que la persona té amb el medi natural. Aquesta interacció serà un element més de l’anàlisi d’una transformació evident, que provocarà que el canvi —constant, sovint invisible, però que segueix unes normes pautades fruit de l’acció endògena pròpia del medi natural— es vegi, al seu torn, modificat.

Incipient, Joan Xandri (2013)

En la plasmació de les seves percepcions, l’artista no adopta un caràcter reivindicatiu, però ens porta a constatar quines són les condicions transformadores de l’entorn (naturals o propiciades) i quins efectes tenen. Transitori (el nom de l’exposició) ens indica clarament el camí seguit i el seu caràcter. A més d’una part introductòria, on podrem veure les pintures més antigues —a les quals ja hi apareixen animals, reals, però que podrien semblar imaginaris—, la mostra inclou també una reflexió, més teòrica i amb uns resultats més abstractes, sobre les possibilitats creatives que li ofereixen noves tècniques (per exemple, la tinta xinesa) o nous suports, així com documentació relativa a la seva presència al pavelló nacional d’Andorra en la Biennal d’art de Venècia del 2015. A la sala dedicada a les instal·lacions —que han centrat una part considerable del seu treball els darrers temps— constatarem la posició de relleu que ha adquirit la part conceptual en la seva producció, on els llenços (tot i ser a la base de l’obra) es veuran assimilats en realitats més complexes. La natura hi continua sent omnipresent, però ara en unes altres condicions.

Impermanència III, Joan Xandri (2022)