L’artista francès Pol Taburet presenta la seva primera exposició a l’Estat, Oh, si us pogués escoltar (Oh, If Only I Could Listen), organitzada per la Fundación Sandretto Re Rebaudengo Madrid i comissariada per Hans Ulrich Obrist. La mostra l’acull el Pabellón de los Hexágonos, un edifici emblemàtic de l'arquitectura del segle XX situat a la Casa de Campo de Madrid, que ha estat recentment rehabilitada. Aquest espai, dissenyat per José Antonio Corrales i Ramón Vázquez Molezún per a l'Exposició Universal de Brussel·les de 1958, acull un conjunt d'obres innovadores i plenes de significat, que exploren la màgia, la metamorfosi i els límits entre el visible i l'invisible.
Oh, si us pogués escoltar al Pabellón de los Hexágonos.
L'exposició de Taburet, que es va inaugurar a principis de març i es podrà visitar fins al 20 d’abril, es compon de més de deu pintures, acompanyades de dibuixos i esbossos creats especialment per a l'ocasió. Els treballs presenten criatures en una constant transformació, entre les quals es barregen elements animals, humans i fins i tot extraterrestres. Aquesta exploració visual de la figura humana es manifesta a través de l'ús de tonalitats fosques i composicions dinàmiques, que evoquen influències històriques i culturals profundes. En concret, les Pintures Negres de Francisco de Goya han estat una font d'inspiració crucial per a l'artista, qui va visitar repetidament el Museu del Prado per estudiar aquestes obres i assimilar la seva càrrega emocional i estètica. L'ambient de l'exposició està dissenyat per l'arquitecte Marcos Corrales, qui ha respectat la senzillesa i la grandiositat del Pabellón de los Hexágonos, creant un espai de visualització immersiu que ressona amb l'estil de Taburet. A través de la incorporació de sons, textos i elements visuals complementaris, els visitants poden submergir-se completament en el món fascinant i surrealista que l'artista ha creat.
Very white teeth, waxed tongue, Pol Taburet (2025)
Per a Taburet, l'art no només és una via d'expressió personal, sinó també un vehicle per explorar i comunicar qüestions profundes sobre la societat, la cultura i la identitat. Nascut a París i criat en un entorn obrers, l'artista ha aconseguit fusionar elements d'ànimes diverses, la història de la Inquisició, el simbolisme del vudú, i fins i tot la imatgeria del Ku Klux Klan. Aquesta barreja de símbols i rituals, acompanyada d'una visió mítica i gairebé sobrenatural, defineix el seu estil i el seu enfocament visual. Els seus treballs poden generar una sensació d'inquietud, però també una invitació a mirar més enllà del que és obvi, cercant en cada imatge una nova interpretació i una nova narrativa.
Desire and stones, Pol Taburet (2025)