Aline Nibet, la mirada que va capturar l’exili

Aline Marie-Louise Nibet (el Pertús, 1909 - Montpeller, 1983) va ser una jove del Pertús que, càmera en mà, va documentar alguns dels episodis més impactants de l’exili republicà i el seu retorn a Espanya, un dels capítols més foscos de la història contemporània. El febrer de 1939, quan milers de persones van travessar la frontera fugint del règim franquista, ella va immortalitzar l’escena des del balcó de casa seva. Amb la seva càmera, va captar l’èxode de la població republicana, el pas de soldats i civils i la presència dels cossos de seguretat francesos que supervisaven el flux de refugiats. Les seves imatges, que ara s'exposen al Museu Memorial de l'Exili (MUME) ens ofereixen un testimoni directe d’aquells dies de trànsit i incertesa, quan França es va veure desbordada per l’arribada de mig milió de persones. Malgrat la fredor de la resposta institucional, nombroses organitzacions i ciutadans anònims van ajudar a pal·liar el drama humanitari. La família d’Aline en va ser un exemple, oferint menjar i refugi als que ho necessitaven.

Les fotografies de Nibet no només documenten la fugida, sinó també el retorn de molts exiliats a una Espanya franquista plena d’incerteses. Acabada la guerra, molts es van trobar davant d’una decisió difícil: quedar-se a França, on no tenien garanties de futur, o tornar a Espanya, sotmesa a la dictadura. Les condicions extremes dels camps de concentració francesos van empènyer molts a tornar, tot i el perill de repressió que els esperava. Nibet, fidel a la seva vocació de documentar la història, també va capturar aquest episodi amb la seva càmera.

L’exposició, inaugurada ahir dissabte 29 de març, ens endinsa en aquest llegat visual gràcies a la conservació de les imatges per part de la seva neboda, Michèle Vert-Nibet. Després d’una primera presentació al castell del Pertús i posteriorment als Porxos de Can Laporta a la Jonquera, ara arriba al MUME per posar en relleu no només el talent fotogràfic d’Aline, sinó també la importància de la seva mirada en la reconstrucció històrica.

Més enllà de la seva tasca documental durant la Retirada, Nibet va ser una persona d’una gran curiositat intel·lectual. Apassionada per la història, la música, l’astronomia i la botànica, va recórrer Europa capturant amb la seva càmera tot allò que despertava el seu interès. Tot i la seva discreció, va deixar un llegat fotogràfic que avui ens permet comprendre millor els esdeveniments viscuts en aquella frontera natural entre Catalunya i França.

Aline Nibet i Michèle Vert-Nibet, 1960.