El viatge al món utòpic d’Ángel Marcos

Ángel Marcos omple el Domus Artium 2002 de Salamanca amb Topologías introspectivas, la gran retrospectiva del fotògraf de Valladolid, comissariada per Fernando Castro Flórez. Mitjançant la seva càmera fotogràfica, ha creat un relat i un retrat de temes claus en les últimes dècades i aquesta gran mostra és un recorregut i una revisió d’algunes de les sèries més importants de l’artista.

L’espectador iniciarà un viatge per diferents racons del món, de les metròpolis més importants, en una mena de trajecte i camí que l’artista planteja al voltant d’un somni, però també serà una travessa per la consciència crítica, de contemplar el que passa a la societat. Les obres són exercicis de resistència, de marxar del mode actual, del pilot automàtic i pensar a partir de les imatges. De l’estètica que cerca, passem a l’element poètic, però sempre en paral·lel al matís crític, però també contemporani.

Topologías introspectivas al Domus Artium 2002.

El DA2 de Salamanca, per tant, s’omplirà de realitat, de poesia onírica, de fer aturada a Nova York, però també fer una pausa a l’Havana o Xina amb Al voltant d’un somni de l’any 2017, sense oblidar Las Vegas, a més de Barcelona o Madrid, d’indrets totalment diferents i d’escenaris que no tenen res a veure; no obstant això acaben creant camins comuns. L’artista parla de retornar a la naturalesa, de rastres i paisatges al voltant del concepte del somni, sense deixar en l’oblit temes com veure la ciutat com a punt neuràlgic de poder, econòmic i religiós. Tres sales del centre on mostra tota una meditació sobre la condició existencial de les grans ciutats, però al mateix temps, agafant el binomi poètic i existencial, planteja una meditació estètica-antropològica de les condicions de vida contemporànies i va més enllà d’una poètica crítica que no arriba a ser pamfletària.

Topologías introspectivas al Domus Artium 2002.

Aspectes com l’exclusió, la marginació, el desig utòpic, la desesperança, el drama, són elements que crea per compondre aquest retrat de l’època. La sèrie sobre Nova York, la ciutat dels gratacels que va donar lloc al grup dels Irascibles (Willem de Kooning, Jackson Pollock, Mark Rothko), Ángel Marcos radicalitza l’imaginari de tot el concepte perifèric i dona lloc a una visió de la ciutat com una silueta urbana escatològica. No és un treball documental i no és la pretensió de Topologías introspectivas, però si és una exposició crítica i ho fa presentant com una mena de desmuntatge del present i una línia de sistematicitat en la trajectòria de l’artista. Aquestes topologies tenen part de lògica dels llocs visitats i la petjada de la presència humana. Ángel Marcos crea treballs narratius, dels espais i les seves arquitectures, d’anhels, però també de pors, penúries i precarietat. “Hi ha una necessitat d’aspirar a una vida millor” explica Fernando Castro amb el treball d’Ángel Marcos.

L’artista de Valladolid forma part de la història de la fotografia espanyola i és un artista referència, però el DA2 de Salamanca dona profunditat, crea un discurs conceptual i concedeix el lloc que li pertoca a Marcos en una societat que ja ha viscut vint-i-cinc anys del nou mil·lenni. Cal aturar-se en cada obra, en cada indret, en tots els detalls de les seves fotografies i iniciar un viatge per la poètica fràgil i utòpica de Marcos.

Alrededor del sueño. China 19, Ángel Marcos (2007)