Exposicions
Antoni Taulé: entropía
El realisme metafísic de l’artista català a la galeria Schwab Beaubourg de París.
Nascut a Sabadell el 1945, Taulé va iniciar la seva trajectòria artística el 1966 amb la seva primera exposició a l'Acadèmia de Belles Arts de la seva ciutat natal. Tot i la seva formació en arquitectura, va decidir centrar-se en la pintura a partir de 1973, una elecció que va marcar profundament la seva obra. Aquesta decisió, influïda per la seva formació, va fer que l'arquitectura no només modelés la seva manera de concebre l'espai, sinó que es convertís en un element fonamental del seu univers creatiu. Seguint els consells del seu pare, que li suggeria que l'arquitectura seria la millor base per ser un bon pintor, Taulé utilitza els buits i la transparència de les construccions com a recursos essencials en les seves obres, veient l'arquitectura com una metàfora del cos humà.
La llum i l'ombra s'han convertit en els seus grans aliats creatius. A través d'elles, Taulé crea escenes que juguen amb la idea de la presència i l'absència, interiors desolats il·luminats per una claror sobtada que transforma la percepció de l'espai. Aquest efecte, gairebé cinematogràfic, transporta l'espectador a un lloc entre la realitat i la ficció, on les fronteres es difuminen. No és estrany que la seva obra evoqui l'estètica de la ciència-ficció, amb la seva manera de representar ambients hipnòtics i visions que semblen extretes d'un altre pla de realitat.
Les Chercheurs d’or, Antoni Taulé (1978). © Antoni Taulé 2008-2025
L'artista reparteix el seu temps entre Formentera i París —on ara torna per exposar fins al 19 d'abril—, dos espais que considera essencials per al seu procés creatiu. Són aquests paisatges, tan diferents entre si, els que li proporcionen l'energia necessària per desenvolupar el seu univers pictòric. Encara que mai no s'ha volgut vincular a cap moviment artístic en concret, el seu treball sovint ha estat comparat amb la Nova Figuració, per la seva manera de reinterpretar la realitat amb una mirada profundament personal.
Més enllà de la pintura, Taulé ha tingut una estreta relació amb el món de l'escenografia, col·laborant en produccions teatrals i de ballet. Entre els seus treballs destacats hi ha la creació d'escenografies per a Rudolf Nureyev al Palais Garnier de París i al Metropolitan Opera de Nova York. També ha treballat en escenaris de ciutats com Barcelona, Londres, Venècia i Madrid. La seva trajectòria l'ha portat a exposar en diferents racons del món, amb mostres retrospectives en llocs tan diversos com el Saló del Tinell de Barcelona, la Fundació Hastings de Nova York, el Japó, el Museu Goya de Castres i el Museu Can Framis de Barcelona. Les seves obres formen part de col·leccions permanents a institucions com el Museu d'Art Contemporani de Barcelona, el Centre Nacional d'Art Contemporani de França i el Museu d'Art Modern de la Ciutat de París.
Tal com afirma el mateix Taulé: "Si l'ésser humà no està connectat amb el cosmos, en realitat no existeix". Aquesta visió es reflecteix en la seva manera d'entendre l'art com un mitjà que connecta l'individu amb l'univers, creant mons que oscil·len entre la realitat tangible i una dimensió més enigmàtica i metafísica.
Arconati, Antoni Taule (2021). © Antoni Taulé 2008-2025
Et poden
Interessar
...
