Zurbarán (sobre)natural: llum, matèria i espiritualitat

L'art de Zurbarán no es limita només al seu domini de la llum o a la seva precisió en la representació de la realitat, sinó que destaca per la seva capacitat de crear una atmosfera que sembla transcendir temps i l'espai. Això és precisament el que busca l'exposició Zurbarán (sobre)natural, comissariada per Àlex Mitrani i Joan Yeguas, que es podrà veure al MNAC aquesta primavera.

Francisco de Zurbarán (1598-1664), una de les figures més emblemàtiques del Segle d'Or espanyol, va desenvolupar un estil basat en el naturalisme barroc. La seva manera de pintar captura amb detall la realitat visible i palpable, però alhora va més enllà de la simple aparença per evocar una sensació de transcendència. Mitjançant la seva obra, Zurbarán explora el sentiment religiós del seu temps, creant imatges que mostren la dimensió gairebé mística de la vida quotidiana.

Natura morta d’atuells, Francisco de Zurbarán (1650). MNAC

Un dels punts destacats de la mostra és la reunió de les tres versions de La visió de sant Francesc pel Papa Nicolau V, procedents del Musée des Beaux Arts de Lió, el Boston Museum of Fine Arts i la col·lecció del MNAC. Zurbarán (sobre)natural confronta aquestes obres, cosa que permet entendre com cada una aporta matisos diferents d'una mateixa escena: el moment en què el Papa contempla el cos momificat de sant Francesc a la cripta d’Assís. El pintor condensa una acció narrativa complexa, posant el focus en l’essencial i mostrant només la visió subjectiva del Papa. Zurbarán disposa la figura de sant Francesc com una obra d’art en un museu, treballant amb la llum, l’espai i els volums, i li atorga així força i una presència prodigiosa, fent que sembli que la mòmia del sant pren vida pròpia. La sensibilitat de Zurbarán per la llum i el volum transforma aquesta escena en una reflexió sobre la percepció, la matèria i el misteri de la realitat.

Agnus Dei, Francisco de Zurbarán (1632). Col·lecció particular

Un dels aspectes més interessants és la restauració d'una de les versions de La visió de sant Francesc pel Papa Nicolau V, que ha permès revelar elements ocults sota capes de pintura afegides amb el temps i que alteraven l'aspecte original de l'obra. Gràcies a aquesta restauració, es pot percebre millor la profunditat de l'escena, destacant detalls com l'ombra projectada pel sant o l'arc superior d’una fornícula, elements que també es poden veure a les versions de Lió i Boston. Així mateix, s’ha recuperat la volumetria de la figura a través de detalls com els plecs de l’hàbit o els pèls del rostre –celles i barba– que ara es poden apreciar. A més de les tres versions de Sant Francesc, l'exposició reuneix altres obres destacades de Zurbarán, com les dues versions de Natura morta d’atuells, procedents del Museo del Prado i del MNAC, que per primera vegada es poden veure juntes a Barcelona.

Natura morta núm. 148, Toni Catany (1988). MNAC

Aquesta exposició, però, va més enllà de la revisió històrica. La influència de Zurbarán es manté viva fins als nostres dies i es fa evident en el treball d'artistes contemporanis com Antoni Tàpies, Alfons Borrell, Joan Hernández Pijuan, Josep Guinovart, Antoni Llena, Francisco Martínez, Aurèlia Muñoz, Marta Povo, Toni Catany i Eulàlia Valldosera. A través de llenguatges diversos –que van des de l’abstracció fins a la fotografia o la instal·lació– aquests artistes continuen explorant la dimensió espiritual de la matèria. Es genera una alimentació de doble sentit entre les obres històriques i les contemporànies i d’aquestes associacions sorgeixen preguntes sobre la naturalesa de les imatges, la funció reveladora de l’art, la dimensió metafísica de la natura, la bellesa i l’aspiració a una experiència religiosa a partir de la humil quotidianitat. L'exposició, doncs, es desplega com una seqüència d'instal·lacions que busquen submergir el visitant en un diàleg entre el passat i el present, entre la tradició pictòrica d'una de les èpoques daurades de la història de l'art i les exploracions visuals de l'art contemporani.

SOS: senyals de fum des d’un subsol. Zurbarán. Antoni Llena (1942). Col·lecció de l'artista