Les bugaderes: eines i ofici, al Museu d’Història de Catalunya

El Museu d’Història de Catalunya exposa, de forma temporal, una selecció de peces de la col·lecció relacionades amb el món de les bugaderes. El conjunt contribueix a donar rellevància a aquesta tasca i a valorar-la com a patrimoni etnològic i històric, i dona visibilitat a totes les dones que, al llarg de la història, han dut a terme la dura tasca de rentar la roba. Una feina social, necessària per a la vida però sovint poc valorada, que totes les dones han realitzat, algunes només en el si de la família i d’altres com a feina remunerada per a altres persones. Inicialment la roba es rentava als rius, les sèquies i les basses, entre altres llocs, on més endavant es van instal·lar pedres o lloses per facilitar el treball. Al llarg del segle XIX i inicis del segle XX es van aixecar en bona part dels pobles i ciutats de Catalunya els safareigs o rentadors. Aquests espais es van convertir en un lloc de socialització femenina, un lloc de tertúlia mentre les dones rentaven. Era un lloc íntim on s’explicaven les seves coses i les que passaven al seu voltant. Era un espai de llibertat, on podien parlar sense traves, explicar-se remeis, històries, xafarderies o compartir cançons. Rentar la roba era un treball feixuc i rudimentari, molt calorós a l’estiu i molt fred a l’hivern. El sistema més corrent de rentar la roba consistia a fregar-la bé amb el sabó i colpejar-la amb una pala de fusta per acabar de treure’n tota la brutícia. La duresa d’aquesta feina era ben notable i no sols per l’esforç físic que calia per realitzar-la, sinó també per la càrrega que s’havia de portar. La majoria de vegades les mans acabaven quedant plenes de penellons i clivelles. A més a més, a part de tenir les mans en remull, també estaven en contacte amb productes nocius com la sosa, el lleixiu i el blavet. Picadors de fusta, sabons en pols o pastilla, un caixó per protegir els genolls, un cistell per recollir la roba, instruccions per fabricar sabó, fulletons amb recomanacions a l’hora de rentar la roba... Són alguns dels objectes que s’exposen i que ens parlen del treball d’aquelles dones anònimes que, dia a dia, amb pluja, fred o calor, s’agenollaven davant els rentadors repartits arreu dels pobles i ciutats de Catalunya.  El Museu d’Història de Catalunya els presenta u dins del programa «El Museu presenta...», una iniciativa de l’equipament que té com a finalitat exposar peces que formen part de la col·lecció del Museu per fer-les visibles i, a la vegada, fomentar la recerca i la documentació de les mateixes. Així, gràcies a la presentació d’aquests objectes s’ha pogut explorar el tema des de diferents perspectives: des del punt de vista de l’espai, des del punt de vista social, i des del punt de vista del treball. Tota la informació està disponible al web del museu i així, més enllà de possibilitar que curiosos i visitants els vegin de prop, el museu posa a disposició de tothom una informació àmplia i interessant que serà accessible més enllà de les dates d’exhibició. A la imatge, Dones rentant roba al safareig de la font de les Canelles, Santa Coloma de Queralt. Autor: Lucien Roisin Besnard. Arxiu de l’Associació Cultural Baixa Segarra.  © de la fotografia: MHC