Va començar el seu recorregut a la fundació fa quinze anys de la mà d’Antoni Vila Casas, qui la va crear el 1986. Actualment, n’és el director general i tresorer i és una de les peces clau en l’engranatge d’una de les institucions culturals de referència a Catalunya, però que, des de fa un temps, mira també altres horitzons. Després d’un període de transició -amb el decés del seu fundador– que s’ha superat amb escreix, tot i les dificultats que suposa un relleu en una institució tan personalista, ens explica les línies a seguir de present i de futur.
Ricard Planas Camps. Quines són les línies estratègiques?
Joan Torras Ragué. Després de superar la fase de transició encarem amb entusiasme i nous reptes el present i el futur. Mai són processos fàcils quan la personalitat i el tarannà del fundador és tan marcada. La presidenta actual, Montserrat Pascual Samaranch, i la vicepresidenta, Montserrat Viladomiu Pascual, fan un bon tàndem i continuen amb aquest deix humanista de l’Antoni. Pel que fa a les línies continuem amb la nostra programació expositiva, que vol dir visualitzar i donar suport a la tasca dels creadors del nostre país i el seu ecosistema -curadors, crítics d’art, historiadors, galeristes…-, així com tenir en perfecte estat de conservació els diferents equipaments museològics de què disposem, ja que les fonts es van incrementant i se’ls ha d’acollir i conservar bé. Una tasca, la dels diferents equipaments, que costa econòmicament i que ara tornarem a posar-hi èmfasi, ja que són els nostres aparadors i volem que sempre estiguin perfectes i immersos en ple segle XXI. Volem captar nous visitants que no ens coneixen i que mai hem tingut, ja siguin joves especialment, el segment de 20 a 30 anys, o no tan joves, de 40 a 60 anys. Això vol dir tenir més sales polivalents, amb activitats temàtiques sempre relacionades amb el món de l’art, com un petit centre cultural, i incorporar les noves tecnologies.
RPC. El concepte de museu de la fundació Vila Casas fins ara s’apropava més al d’un “magatzem” visitable. Hi ha una quantitat important d’obres exposades. Ara pel que comenta, les coses aniran canviant, i no és un canvi qualsevol!
JTR. Per descomptat, però serà gradual, volem potenciar aquest deix de museu i centre cultural alhora. Malgrat que sabem que els “magatzems visitables” també són quelcom que funciona i s’incorpora a moltes institucions d’arreu, creiem que és el moment de fer més flexibles els nostres espais i també esponjar la visualització de les nostres col·leccions, reordenar-les, que vol dir alhora tenir magatzems que ho puguin assumir. A l’Empordà hem afegit una persona més per reforçar les activitats. A banda, incorporarem realitat augmentada i un recorregut olfactiu per la nostra col·lecció, gràcies a la col·laboració amb l’empresa Scent XP. Un recorregut olfactiu que a El Prado i altres equipaments internacionals ha donat moltes alegries i que serem els primers a fer-ho a Catalunya, a banda, ho acabem de presentar a ARCO.
RPC. A la fira ARCO Madrid, la fundació hi va tenir un estand i va presentar el nou premi Antoni Vila Casas.
JTR. Sí, és una fira clau i acabem de presentar el premi d’adquisició que porta el nom d’Antoni Vila Casas, posant èmfasi a ell com a persona i com col·leccionista i mecenes. A més, en aquest sentit, començarem una nova etapa de l’art de col·leccionar i el 2026 es tirarà a terra tota la nau C de Can Framis i farem una sala homenatge a Vila Casas que t’explicarà l’eclecticisme de la fundació, i les obres dels premis i les adquisicions per no haver d’esperar massa temps a veure-les incorporades a la col·lecció.
La Fundació Vila Casas atorga el 1r Premi ARCO Antoni Vila Casas a l'artista Lúa Coderch.
RPC. Fa temps que a través de la iniciativa “Punts de Fuga” estan fent accions fora de Catalunya, com exposicions a l’espai Blanquerna de Madrid, a Màlaga, a Burgos, a Santiago de Compostela…
JTR. Sí, els va començar i continua al capdavant la Natàlia Chocarro, una altra persona clau dins el nostre equip i que porta des dels inicis a la casa. Ella va iniciar-los el 2011, era una cosa més petita. Va sorgir, entre altres motivacions, perquè teníem els magatzems saturats i així els alliberàvem un xic per fer noves compres. La itinerància només era per Catalunya i servia per visualitzar els artistes del país en el mateix país. Llavors, va arribar el conveni permanent amb el Castell de Vila-seca, que depèn de l’Ajuntament, i que s’inscrivia com un nou espai entorn de la fundació. A més, quan compràvem intentàvem de fer-ho amb la visió d’adquirir conjunt d’art per ser itinerat, com per exemple els gravats de Tàpies, les fotografies de Centelles o tapets de Picasso…
RPC. I després d’anys potenciant autors i espais del país, s’inicien les itineràncies fora.
JTR. Doncs sí, ens ha donat molta projecció com a fundació i als artistes un reforç importantíssim del seu treball. A més, a escala de visitants hem pogut sumar 100.000 persones a les nostres xifres. I llavors ens vam plantejar: per què itinerar només el nostre fons si podem itinerar “els nostres artistes”, que tenim representats a la col·lecció? És quan diem, construirem també adhoc, a cada centre, amb un artista “Vila Casas”, i no necessàriament ha de ser obra que nosaltres tinguem en un magatzem. Per poder fer aquesta tasca hem hagut d’ampliar magatzems, i ja els tenim ampliats, i això ens ha permès continuar fent aquest treball a Catalunya i, augmentant personal, s’ha pogut sortir fora de Catalunya i, aviat, també fora d’Espanya.
RPC. Pot aprofundir un xic més?
JTR. Hem pogut fer un conveni amb un dels principals bancs mundials, que és Crédit Agricole en el seu vessant privat - Indosuez, i aquest 2025 ells ens ajudaran a obrir “mercat” on tenen presència. El focus, el sud-est asiàtic i emirats àrabs. Són els indrets on hem analitzat que millor podem entrar. Serà la nostra prova pilot fora. A més, què puc treure fora d’Espanya que tingui potència mundial, tota la col·lecció de tapets de Picasso, per exemple, és el primer que tenim al cap.
'Requiem' © Alisa Sibirskaya. Programa Punts de Fuga de la Fundació Antoni Vila Casas
RPC. I la presència a Llatinoamèrica pels lligams històrics?
JTR. Hem d’anar de mica en mica i hem preferit començar per Àsia. Si les coses surten bé no ho descartem.
RPC. Però entenc que no és fàcil per no tenir un conflicte de “marca”.
JTR. Correcte. Jo tinc el meu visitant català, la meva pàgina web, la meva base de dades… Depèn de com jo relacioni aquest projecte s’han d’incorporar coses, afegir altres protocols de comunicació, de xarxa socials, nova base de dades… Sobretot perquè no em penalitzi, no m’allunyi del concepte fundacional i, també, per què per vestir un sant no en desvesteixi un altre. Soc optimista, ens en sortirem, ja que tenim un gran equip i planifiquem amb molt de temps. Per exemple, les exposicions fins a 2027 ja estan establertes.
RPC. Redefinir tot el servei educatiu també ha estat un dels seus eixos.
JTR. Sí, és un gran tema a qualsevol fundació. Hem refet tots els espais, més amplis i més versàtils, però canviant l’enfocament. Ara ja estàvem saturats. No tindrem més espais per més capacitat; volem fugir del model actual del país que és: anar a un lloc un cop i mai més tornar-hi. No, el que volem és que les entitats amb qui treballem repeteixen cada any, fer un acompanyament durant anys. Busquem convenis de col·laboració amb escoles, universitats i ajuntaments en aquesta línia de treball més que ampliar la capacitat fins a l’infinit. Amb l’Ajuntament de Matadepera estem treballant molt bé. Volem fidelitzar i acompanyar en un procés a mitjà i llarg termini. D’aquesta manera haurem trencat la barrera del museu com quelcom elitista. A més, la nostra aposta és l’Art contemporani que en l'àmbit educatiu pràcticament no es toca o es fa de manera molt puntual, i sovint es tendeix a parlar d’autors que ja no hi són. I si s’escau dotar de recursos les escoles perquè puguin preparar prèviament la visita. Són els visitants del demà.
Guillotine (Louvre), Lluís Hortalà (2017-2019). © Borja Ballbe