Nathalie Rey: l’été des serpents

L’artista francesa Nathalie Rey (París, 1976) aterra a la Fundació Arranz-Bravo de l’Hospitalet de Llobregat amb l’exposició L’été des serpents. Tot i la seva dilatada carrera artística —que inclou residències a Berlín o Istanbul i una destacada presència en l’àmbit galerístic barceloní (galeries Alalimón o Artfutura)—, aquesta és la seva primera exposició individual a l’Hospitalet.

L’acompanya en aquesta aventura l’historiador de l’art Jordi Garrido (Barcelona, 1991), qui, més enllà de les tasques purament comissarials, ha acceptat el joc de convertir-se —a través de les seves paraules— en una espècie d’alter ego de l’artista. L’obra de Rey és fonamentalment performativa i clarament provocativa —només cal entrar al seu web perquè ens apunti amb una arma—, i combina una gran varietat de llenguatges i suports que adapta a les seves necessitats. Els resultats esdevenen una barreja d’innocència i cruesa que atempten contra l’espectador per confrontar-lo, de manera directa i sense miraments, amb l’entorn i amb ell mateix. La proposta de Garrido per a aquesta exposició ha sigut la de presentar els darrers treballs de l’artista i, alhora, anar una mica més enllà: procurar que l’experència vital de Rey en relació amb la pràctica artística tingui un pes específic dins de la mostra.

The Planet of the pigs series 2, Nathalie Rey (2022)

I si parlem d’experiència vital, resulta imprescindible que algunes de les seves grans influències hi treguin el cap de manera més o menys evident. Per aquest motiu, l’artista francesa Niki de Saint Phalle (1930 – 2002) —gran influència de Rey— es respira en aquesta exposició. Amb aquestes premisses, s’explica una nova biografia de l’artista —més pròxima a la creativitat que no pas a la realitat— a través d’una sèrie d’instal·lacions que tenen el desig com a fil conductor. Aquest desig té molt a veure amb la concepció de l’art de l’artista que podríem definir com una combinació d’introspecció, crítica social i narrativa a la recerca de generar múltiples capes de significat i una complexitat que va més enllà de l’activisme o la denúncia explícita. I és que Rey considera que l’art no ha de donar respostes simples o lineals a grans problemes socials, sinó que ha de permetre múltiples lectures i interpretacions. Aquesta voluntat es reflecteix en aquesta exposició, on s’hi combinen elements diversos —referències a la història, la literatura o la política— per construir narratives que desafien les expectatives del públic. 

Shipwreck I, variation, Nathalie Rey (2019)