El Departament de Cultura ha reforçat la Col·lecció Nacional aquest 2024 amb una inversió de 3,5 milions d’euros per ampliar les col·leccions públiques i acostar-les a la ciutadania a través d’arxius, biblioteques i museus de tot Catalunya. En total, s'han incorporat 23.090 obres i fons mitjançant 431 adquisicions i 152 donacions. La consellera de Cultura, Sònia Hernández Almodóvar, va presentar ahir, 19 de març, les adquisicions del 2024 per a la Col·lecció Nacional, acompanyada del conservador d’art contemporani del MNAC i historiador de l’art, Àlex Mitrani, qui va representar la línia d’adquisicions del Còmic i la Il·lustració i d’Art de postguerra i Segones Avantguardes; Albert Gusi, artista visual i fotògraf, va ser el representant de la línia de Fotografia; i l’artista Stella Rahola, qui va presentar les adquisicions d’Art Contemporani. Hernández va subratllar el caràcter descentralitzat i compartit d’aquesta col·lecció, destacant que pertany a tots els catalans i catalanes i que el Govern té la responsabilitat de garantir-ne els drets patrimonials.
Automòbil de fabricació catalana “Nacional Pescara” (1929)
Pel que fa a l’àmbit dels béns mobles, s’han incorporat 316 noves peces a la Col·lecció Nacional, en les quals destaquen l’automòbil de fabricació catalana Nacional Pescara, pintures com La família d’Olga Sacharoff, el Retrat de Manolita Piña de Joaquín Torres García, l'Exorcisme de la princesa Sofia davant el cos de Sant Antoni Abat de Ramon de Mur, així com el fragment de retaule Miracle de Sant Martí del Mestre de Son. També s’han adquirit tres escultures d’Ismael Smith, el tapís Pájaro-Cometa d’Aurèlia Muñoz, el gravat Sant Jeroni en una habitació fosca de Rembrandt, la còpia de luxe del manuscrit de les Ordinacions de Cort de Pere III, rei de Catalunya-Aragó, i l’incunable de les Constitucions de Catalunya.
Retrat de Manolita Piña, Joaquín Torres García (1912)
En la línia d'Art de postguerra i Segones Avantguardes, s'han adquirit obres de 20 artistes destacats d'aquest període creatiu, entre els quals figuren Joan Furriols, Esther Boix, Isabel Garriga, Joan Rabascall, Josefa Toldrà i Josep M. Subirachs, entre d'altres. A més, per primera vegada, la línia de Còmic i Il·lustració ha obert una convocatòria pública per a la presentació de propostes d'adquisició, sumant-hi obres de Marika Vila, Sebastià Martín i Miquel Bustos. Aquesta convocatòria ha permès que professionals del sector, galeries, col·leccionistes, museus i particulars hagin pogut proposar obres de còmic i il·lustració per incorporar a la Col·lecció Nacional.
Sèrie del pa 3, Esther Boix (1972)
Aquest 2024, la inversió en art contemporani ha assolit la seva xifra més alta fins al moment, cosa que permet incorporar una àmplia diversitat d'obres i artistes a la Col·lecció Nacional. Entre les adquisicions més destacades hi ha creacions del poeta Joan Brossa, l’escultora Susana Solano, la videoartista Eugènia Balcells, el mestre del tapís Josep Royo, el creador d’escultures inflables Josep Ponsatí, el pintor Joaquim Chancho i les artistes Eulàlia Grau i Marga Ximénez, pioneres del feminisme. També s’han sumat obres d’artistes consolidats de generacions posteriors, com Ignasi Aballí, Perejaume, Jordi Colomer, Isabel Banal, Dora Garcia, Francesca Llopis i Tere Recarens. La col·lecció es reforça, a més, amb peces de creadors emergents però que ja compten amb certa trajectòria, com David Bestué, Carles Casas, Patrícia Dauder, Dionís Escorsa, Daniel Steegmann Magrané i Stella Rahola Matutes. Finalment, s’han incorporat obres d’una generació encara més recent, amb noms com Lara Fluxà, Gerard Ortín i les artistes digitals Anna Carreras, Mònica Rikić i Mònica Planes, tots ells nascuts a partir de 1981.
La biblioteca, Stella Rahola Matutes (2023)
Pel que fa a l’àmbit de la fotografia, des del departament es va obrir novament la convocatòria pública perquè professionals del sector, galeries, col·leccionistes, museus i particulars presentessin propostes per formar part del fons fotogràfic de la Col·lecció Nacional. Algunes de les obres destacades que s'han adquirit inclouen les de Ramon Masats, un dels fotògrafs catalans més reconeguts però fins ara poc representat a la Col·lecció Nacional. S’ha adquirit una selecció acurada i representativa de 10 fotografies de la seva obra, que s’han dipositat al MNAC i al Museu de Valls. Enguany també destaquen les obres fotogràfiques de caràcter documental, com les de Lleonard Delshams, que retraten el territori lleidatà i que s’han dipositat al Museu Morera; la sèrie Los Salazar. Una història de dones gitanes d’Adriana Sanfeliu López, dipositada al Museu d’Art de Cerdanyola; o el treball de fotoperiodisme i documentalisme d’Anna Turbau, dipositat al MNAC.
Tierra de Campos, Valladolid. Ramon Masats (1962)