Gregori Civera i Jorge Ribalta: febre de la matèria

El Dispensari Antituberculós del Raval de Barcelona, dissenyat per Josep Lluís Sert, Joan Subirana i Josep Torres Calvé entre 1933 i 1937, és una de les icòniques de l’arquitectura funcionalista de l’era republicana. Aquesta construcció no només destaca per la seva importància, sinó també pel seu paper en la regeneració urbana del Raval, un barri que, en els anys trenta, es va identificar com una zona insalubre i molt maltractada, amb una forta càrrega de problemes socials i de salut pública. En el context de les polítiques sanitàries progressistes de la República, el Dispensari representava una resposta directa a la lluita, contra la tuberculosi, una malaltia endèmica que va afectar greument  Barcelona a principis del segle XX. Així, l’edifici va esdevenir una peça fonamental en el procés d’higienització de la ciutat, seguint els principis de l’higienisme racionalista, que defensava la connexió entre salut i arquitectura.

Amb el temps, la tuberculosi va perdre la seva incidència i el Dispensari va ser reconvertit en un ambulatori i posteriorment integrat dins la xarxa sanitària catalana. Però, en tot moment, l’edifici va mantenir la seva significança com a símbol de la modernitat i del progrés social. A partir de la dècada del 80, el Dispensari va ser objecte de diverses reformes, entre elles una intervenció destacada el 1982, en què va participar el mateix Sert, i més tard, entre 1990 i 1993, una rehabilitació dirigida per Mario Corea. Aquesta última va adaptar l’edifici a les noves funcions de Centre d’Assistència Primària, conegut com CAP Raval Nord. El procés de regeneració del Raval continuaria a través del pla urbanístic Del Liceu al Seminari, que posava en marxa les operacions de reforma prèvies als Jocs Olímpics de 1992.

Febre de la matèria. Apropaments al Dispensari Antituberculós del Raval. Galeria Àngels Barcelona

Ara, més de 80 anys després de la seva construcció, l’edifici continua sent un símbol de la transformació de Barcelona. La nova exposició de la galeria Àngels Barcelona que aplega les obres de dos reconeguts fotògrafs, Gregori Civera i Jorge Ribalta, ofereix una mirada contemporània a l’edifici i a les seves múltiples capes històriques. Amb dues perspectives que aporten una reflexió sobre l’evolució urbana i arquitectònica de la ciutat, així com sobre les connexions entre la història de l’arquitectura moderna i les qüestions de salut pública.

Gregori Civera, qui va començar a fotografiar el Dispensari Antituberculós el 2024, realitza una sèrie d’imatges amb un gran interès en els canvis que l’edifici ha experimentat, especialment pel que fa al seu futur. Per la seva part, Jorge Ribalta, qui ja havia fotografiat l’edifici durant obres de manteniment el 2016, ofereix una visió crítica sobre la transformació urbanística de Barcelona després del Fòrum 2004. Ribalta, conegut per la seva reflexió sobre la modernitat i les seves conseqüències en l’espai urbà, situa el Dispensari com un element central de la història de la ciutat i de la seva evolució en el context de l’arquitectura moderna i la seva relació amb les polítiques d’higienització.

Tot i els diferents enfocaments, coincideixen en un punt fonamental, l’interès per la materialitat i la vida pública de l’edifici, lluny de les representacions idealitzades de l’arquitectura. Les obres de Civera i Ribalta ens permeten observar el Dispensari Antituberculós des d’una perspectiva nova i crítica, proposant una reflexió sobre l’arquitectura com a testimoni de la història i de la societat que l’ha creat i transformat al llarg del temps.

Febre de la matèria. Apropaments al Dispensari Antituberculós del Raval. Galeria Àngels Barcelona