El Grup Taüll s’apodera del Museu Abelló

El Museu Abelló de Mollet del Vallès s’omple d’avantguarda efímera i ho fa a partir d’un dels grups més icònics de l’art de postguerra amb obres de set pintors cabdals del país. El Grup Taüll omplirà les sales del museu vallesà amb peces de Jaume Muxart, Josep Guinovart, Joan Josep Tharrats, Marc Aleu, Antoni Tàpies, Modest Cuixart i Jordi Mercadé.

D’aquella cèlebre instantània, ja icònica, de Francesc Català-Roca sota l’absis de Taüll a un grup que tenia el principal propòsit de crear una formació d’avantguarda per la Biennal Hispanoamericana d’Art a Barcelona l’any 1955. La sèrie fotogràfica ja pren la prou força per observar un potent recorregut d’obres, sota comissariat d’Albert Mercadé i producció del mateix Museu Abelló juntament amb el Museu de Valls i Museu de Martorell, amb col·laboració de la Fundació Guinovart. El Grup Taüll agafà el principi de defensa de l’art nou contra un denominat “art fals” que es manifestava a certàmens franquistes de l’època. Encara més, Cesáreo Rodríguez-Aguilera, escrivia del grup artístic com a grup d’art polític, on la reivindicació serà el seu màxim exponent. Les obres dels set artistes era un al·legat contra la mirada comercial, però també era una reacció, fins i tot una acció, a l’art oficial de la ciutat de Barcelona de la dècada dels anys cinquanta.

Dona amb colom, Josep Guinovart (1958). FMJA. Dipòsit Col·lecció Nacional © Josep Guinovart, VEGAP, Barcelona, 2025

L’exposició crea un diàleg directe entre obra i la mirada del visitant i ho fa deixant palès que es tractava d’un grup sense un estil unitari, on cada artista tenia la seva manera de crear, amb un Tàpies vinculat amb les teles informals abstractes, passant per un Tharrats més expressiu, o la tornada de la ciutat de París de Guinovart (abstracció amb expressionisme figuratiu) i Mercadé (pintura abstracta amb un gest cal·ligràfic i petjada expressionista). La conjunció i l’afinitat de tots ells, era la visió amb el romànic, una empremta que reviu amb el grup Taüll, però també es tradueix i es deixa veure en obres de Dau al Set o l’avantguarda de Joan Miró.

Bouche sperdument, Modest Cuixart (1956). Fundació Cuixart © Modest Cuixart, VEGAP, Barcelona, 2025

De l’amistat a la unió en una tasca del centre de Barcelona, juntament amb el crític Arnald Puig i el poeta Murcià Julián Andúgar, d’una unitat estilística diferent entre ells a cercar la renovació de l’art a Catalunya, i d’unes fotografies amb una de les obres més emblemàtiques del romànic Català al Sant Crist de Jaume Cuixart o l’espectacular Els vençuts de Marc Aleu. La mostra recupera una producció principal de l’avantguarda catalana posterior al període de la Guerra Civil i la Segona Guerra Mundial i es podrà veure al Museu Abelló del 13 de març al 22 de juny.

Els set artistes concreten un nou temps d’avantguarda i un desig per demanar una nova fórmula a l’hora de crear que fos nacional, simbòlica, primitiva, transcendent i universal. Tots ells ocupen un espai capital dins del panorama artístic català, però aquest Grand Tour del Grup Taüll per diferents museus farà conèixer la rellevància històrica d’aquest grup artístic i aprofundir en el context dels anys cinquanta a la ciutat de Barcelona i Catalunya.

Dona, Jordi Mercadé (1953). Museu de Valls © Jordi Mercadé, VEGAP, Barcelona, 2025