Art i Paraula: un diàleg entre imatge i poesia

L’exposició Art i Paraula aterra a l'Espai Muxart de Martorell per transformar la poesia en imatge i l'expressió visual en vers. Aquesta mostra reuneix el treball d'11 artistes que han reinterpretat poemes d'autors de diferents èpoques i sensibilitats, establint així un diàleg creatiu entre dues disciplines que han conviscut des de sempre.

En el marc dels 11 Dies Literaris de Martorell, que enguany se celebren entre el 22 d'abril i el 2 de maig, aquesta exposició esdevé un punt de trobada entre el llenguatge escrit i el llenguatge plàstic. La iniciativa, produïda per la Fundació Lluís Coromina i amb el suport de la Institució de les Lletres Catalanes, no és nova: ha viatjat per diverses ciutats catalanes abans d'arribar a Martorell, fent parada en llocs com Terrassa, Girona o Barcelona. Ara, fins al 15 de juny, la planta baixa del Muxart acollirà aquest projecte que evidencia com la poesia pot esdevenir generadora d'imatges.

Cada peça exposada neix de la connexió d'un artista amb un poeta. Així, Amèlia Riera dialoga amb Salvador Espriu, Josep Guinovart amb Joan Oliver, Jordi Tolosa amb J.V. Foix i Francesca Llopis amb Maria Mercè Marçal. També hi ha obres de Jesús Galdón inspirades en Carles Hac Mor, d'Ester Xargay sobre Felícia Fuster, i de David Ymbernon en homenatge a Joan Brossa. Mar Arza explora la poètica de Ramon Llull i Vicent Andrés Estellés, mentre que Anna Llimós s'endinsa en la lírica d'Àngels Moreno, Gerard Altaió en Ausiàs March i Lluís Vila en Jorge Luis Borges.

La manera com cada artista ha donat forma als versos és tan diversa com els mateixos llenguatges artístics. Pintura, escultura, instal·lació, vídeo en una posada en escena on cada obra s'acompanya del poema que l'ha inspirada. La comissària Fina Duran explica que la gènesi d'aquesta exposició va sorgir d'una inquietud compartida amb Jesús Galdón, també comissari del projecte juntament amb Martina Morittu. Un dels reptes que es van trobar en el procés de selecció va ser la dificultat per trobar obres inspirades en poesia escrita per dones. Malgrat això, hi ha representació femenina amb peces dedicades a Maria Mercè Marçal, Felícia Fuster i Àngels Moreno, fent visible la necessitat de continuar ampliant aquest diàleg artístic amb veus femenines.