Objectes en desús

Passejar pel Parc dels Estanys de Platja d’Aro sempre és una experiència immersiva, però aquests mesos l’itinerari té un atractiu afegit: l’exposició Horitzó singular de Manuel Solà. En aquest escenari on natura i art conviuen a cel obert, el reconegut escultor presenta una selecció d’obres que donen una nova vida als materials, convertint-los en formes carregades de simbolisme i expressió.

Manuel Solà (Barcelona, 1950) es va formar com a artista a l'Escola d'Arts i Oficis La Llotja i, amb una gran curiositat intel·lectual, també va estudiar Escenografia a l'Institut del Teatre. Els anys 70 i 80, marcats per profundes inquietuds socials i polítiques, van influir en els seus inicis artístics, amb una pintura compromesa amb els ideals polítics del moment. Tot i això, ben aviat es va decantar per l’escultura, trobant en el ferro, la fusta i la pedra el mitjà perfecte per expressar el seu univers creatiu. La seva obra s’inscriu en la tradició de les avantguardes clàssiques, amb una forta influència del cubisme i el constructivisme. Artistes com Juli González, pioner de l’escultura en ferro, o els dadaistes i surrealistes, que van reivindicar els objectes trobats com a elements artístics, ressonen en la seva producció. Tanmateix, Solà no es limita a incorporar elements preexistents a les seves peces, sinó que els reorganitza i els dota d’un nou discurs.

© David Borrat / EFE

L’exposició al Parc dels Estanys permet veure de prop aquesta manera de treballar. Les seves escultures, construïdes a partir de fragments de ferro, peces de fusta erosionades pel temps i pedres trobades, evoquen figures arquetípiques que connecten amb mites i formes primigènies. Rostres, estructures que recorden antics tòtems i composicions que suggereixen una narració diferent —com si cada peça fos un capítol d’una història— conviden l’espectador a explorar un llenguatge escultòric ple de significat. Les obres de Solà no només ocupen l’espai, sinó que el transformen, establint un diàleg entre les formes industrials i l’entorn natural del parc. Aquesta interacció amb el paisatge atorga a l’exposició una imatge dinàmica i canviant, on la llum, les ombres i la perspectiva esdevenen elements essencials de la composició.

Horitzó singular, inaugurada el passat 15 de març i oberta fins al febrer del 2026, és una oportunitat per descobrir un artista que, amb una mirada singular, construeix un pont entre la tradició escultòrica i una expressió contemporània plena de significat.