La ciutat era una festa: Arco i tota la moguda madrilenya

Amb motiu del XXV aniversari de bonart i de la presentació del número 201 de la revista en català (amb portades de Sean Scully, que inaugurava a la Pedrera exposició, i de Camila Cañeque en el Malart, malaguanyada artista de brillant talent) i de la nova edició de bonart en castellà, l’hem batejat amb el número 0 i amb portada de Bernardí Roig, vam tornar a ser presents amb un estand a la fira ARCO de Madrid. I ho vam fer presentant monogràfic dedicat al “Museu Habitat”, la iniciativa impulsada per la Generalitat de Catalunya i que lidera Manuel Borja-Villel i amb la presència de l’exdirector del Museu Reina Sofia i una de les persones que en sap més sobre el fet museístic, polèmiques a banda per la seva incorporació. També vam presentar un monogràfic dedicat als 30 anys de La Capella, amb un text de David Armengol, el seu director artístic, qui revisa les darreres tres dècades del centre i subratlla el seu paper clau com a plataforma per a la creació emergent, així com la seva resistència al llarg d'aquests anys.

I és que no només vam ser presents a ARCO, la fira més important del sud d’Europa i una de les més rellevants a nivell mundial, sinó també vam transitar amb acords de col·laboració per Urvanity, Art Madrid i Just Madrid i vam visitar Hibrid i SAM. Total, que Madrid era una festa d’art, cultura, alegria, artistes, estrès, galeristes, sopars, col·leccionistes, reunions, visites, glamuor, museus, afonia, una mica de tonteria consubstancial a l’elitisme del sector de les arts, adrenalina i un xic de gresca. He necessitat una setmana per recuperar-me de tota aquesta muntanya russa i poder escriure l’article amb tranquil·litat. Recordant, però, que les revistes físicament no ens van arribar fins al darrer moment, coses del directe, i que érem presents en un estand propi, en un estand d’ARCE (Associació de Revistes Culturals d’Espanya) i en un dels espais d’Arts Libris dins d’ARCO. Arts Libris una altra genial iniciativa que la galerista Rocío Santacruz encapçala des de fa una dècada.

Enguany, vam fer un esforç especial i un bon gruix de l’equip de bonart -Alexandra, Carlota, Nora- ens vam traslladar a Madrid, on estrenem seu i tenim un nou col·laborador-coordinador -en Fernando- per cobrir la internacionalització. Una setmana de l’art, el meeting point en què s’ha convertit l’inici de març en el calendari mundial a la capital espanyola. La presència d’agents internacionals és innegable i la fira, depèn amb qui parlis va bé, molt bé o malament. El fet és que jo vaig anar-hi amb cotxe -elèctric, com els escalèxtrics, com un bon amic sempre em recorda- feia anys que no ho feia. I de camí, vaig aprofitar per aturar-me a Saragossa per carregar i mirar una exposició. Saragossa, una ciutat que m’agrada pels seus contrastos i que està al centre de tot i al centre del no-res. El fet és que vaig visitar la Lonja, un espai meravellós al costat del Pilar i on la col·lecció Bassat havia aterrat. Unes obres impressionants i extraordinàries ballaven sota la curadoria de Noa Omedes que va haver de capejar amb la diversitat per establir un discurs senzill però eficaç. Doncs bé, el primer dia d’ARCO, el dimecres fou molt intens, massa fins i tot diria per tenir tranquil·litat perquè col·leccionistes i galeristes -amb el suport dels artistes- poguessin negociar la compra/venda de les obres, en un decorat preparat durant mesos i que esdevé un museu efímer i aclaparador d’uns pocs dies. Miguel Marcos, Senda, Mayoral, Zielinsky, ADN… o Ropac, Lelong, Leandro Navarro… o Albarrán Bourdais, Anita Beckers, Thomas Schulte, Livia Benavides, Casa Riegner, Helga de Alvear -desapareguda recentment i a la qual es va dedicar un aplaudiment a l’inici de la fira-… Tots hi eren i també fundacions com la Miró, en un estand conjunt amb turisme de Barcelona i amb la presència de Sara Puig -presidenta- i Marko Daniel -director-, un estand de la fundació Vila Casas que presenta un premi dedicat al seu fundador i també un espai dedicat a Jaume Plensa, impactant, de la mà del diari El País, entre altres. Amb Jaume Plensa vam poder parlar una bona estona, amb ell i amb la seva inseparable companya, la Laura. Un plaer veure com aquest artista és una bandera a nivell internacional, és el nostre Miró, Picasso, Dalí, Tàpies contemporani. Un home que s’ho ha guanyat a pols durant anys i amb intel·ligència, tenacitat i creativitat. A Madrid aquesta setmana era omnipresent per tot arreu. La retrospectiva de la fundació Telefónica sobre ell, magnífica.

El dijous va ser el dia de repartir-se, uns a ARCO i els altres a visitar altres esdeveniments. Abans però la presentació de l’exposició de Joana Cera a les sales d’exposicions de l’espai Blanquerna de la Generalitat de Catalunya a Madrid, que hauran de buscar nova ubicació. Una iniciativa de la Fundació Vila Casas, sota la curadoria de Natàlia Chocarro i amb l’acompanyament del director general de l’entitat, Joan Torras i de la vicepresidenta, Montserrat Viladomiu. Un meeting point català amb amics i agents implicats de la cultura del país. Hi havia des de la consellera de cultura de la Generalitat Catalana, Sònia Hernández, fins al director de l’ICEC, Edgar Garcia, Marta Gustà també de l’ICEC en matèria d’Arts Visuals, Jesús Navarro, director del Museu Morera, l’artista Carla Tarruella… També m’agradaria destacar la visita al centre cultural Matadero, on s’organitza la fira Urvanity i on vaig saludar a bons amics com l’artista Rosalía Banet, amb nou estudi a Madrid i que anava de la mà de la galeria Espacio Mínimo + la Gran, o el galerista Víctor Lope de Barcelona, el galerista Pep Llabrés assessorat per Tomeu Simonet, l’artista i gestor cultural de ses Illes.

També interessants Valerie’s Factory d’Argentina o Whitestone Gallery Tokyo. A Matadero, un nom com a mínim curiós i que podria fer-nos enrere, un antic escorxador amb una arquitectura industrial potent, bonica, funcional i racional, la Luisa Espino, la directora de les residències de l’espai ens va ensenyar tot el projecte. Entre ells, el barceloní Aldo Urbano que estava fent una estada i que, a més, tenia una instal·lació de cartes del tarot espectacular a Arco de la mà de la galeria Bombon. Aldo és un home curiós i màgic, que està preparant El asalto de los pillos, un còmic que combina l’humor amb un misticisme exagerat. També vam poder saludar a la gent de “Debajo el sombrero”, una entitat que projecta artistes amb altres capacitats, un luxe de treball socioartístic de primer nivell. En darrer terme, l’artista Ana Esteve Reig, presentava un poètic i alhora inquietant videoart sobre els usos de la tecnologia entre els joves, “els gamers” -jugadors de videojocs professionals que es passen mitja vida davant una pantalla-.

Divendres va ser el torn de la visita a la Fundació Mapfre, un luxe obrir-nos l’espai per una visita privada. Les exposicions 1924, otros surrealismos o Sakiko Nomura van ser els plats forts. I sortint de les exposicions, altre cop cap a ARCO que hi falta gent. A la tarda, visita per la fira, acompanyat d’un dels assessors de bonart, Jordi Bosch, algú que coneix a tothom a Madrid, un gironí que fa quasi quatre dècades que transita per la capital espanyola i pels mitjans de comunicació. Ens vam creuar amb Creuheras de Planeta i amb el director del Confidencial. I a les cinc, presentació de la revista a l’estand de la galeria Miguel Marcos, un galerista fundador de la fira de Madrid, que en sap un munt de tot -massa i tot- i que ens va acollir, com l’any passat, de manera excel·lent. Manuel Borja Villel, un dels gurús de la museologia internacional, Lola Lasurt -artista transdisciplinari jo -traficant de complicitats- davant de més de cinquanta persones, micròfon en mà i explicant el perquè de tot plegat. Gràcies a Maribel López, la barcelonina directora d’Arco, per la seva complicitat. I sobre els nostres caps, una escultura impactant de Bernardí Roig, la mateixa de la portada de l’edició en castellà, un crist crucificat contemporani -Ecce Homo- que ens anava il·luminant amb la llum de neó, com diria Malevitx, la llum del segle XXI. L’artista mallorquí ens va fer dissabte una visita guiada a la seva impressionant exposició al Museu d’Arqueologia Nacional de Madrid, on contemporani i antic dialoguen amb intensa harmonia gràcies al seu bon fer i al de la galeria Max Estrella. I llavors, amb els amics Lluís Coromina i Joan Marí Vall, que van venir entre altres a la presentació -agrair a tots els presents, entre ells els crítics Fernando Castro, Joan Gil, Conxita Oliver, Montse Badia, Javiera i Javier Bonilla, Joan Abelló, la directora de la fundació Sorigué, Gemma Avinyó…- vam acabar a Madrid, que era una festa, disfrutant d’uns dies d’art, creativitat, tarot, companyia, cansament, flamenc i alegria.