ARCO 2025: una fira que mira cap al futur

Recentment, s’ha dut a terme la 44 edició d’ARCO al recinte firal de Madrid que ha ocupat completament els pavellons 7 i 9 de galeries, espais culturals, revistes especialitzades, empreses i la fira del llibre d’artista i edició contemporània més coneguda com a ArtsLibris, on hi ha estat present Bonart Cultural. En conjunt, aquesta nova edició de la fira ha complert en general les expectatives que s’hi havien dipositat, tant per part de l’organització com pels participants. Respecte al públic assistent, han acudit quasi 100.000 visitants. Número que es pot considerar com a notable, ja que es tracta d’un esdeveniment important i necessari que la comunitat cultural, no tan sols de la capital d’Espanya, sinó de la resta de l’Estat, com és el cas de Catalunya, espera tot l’any i que durant els cinc dies que ha durat la fira, els trens de l’AVE han anat plens tant d’anada com de tornada, el què significa que als catalans ens interessa una fira d’aquestes característiques. La llàstima és que a Barcelona, posem per cas, no tenim ni tan sols un ArteMadrid, fira que també compleix la seva funció en un espai més reduït, però que a la vegada és més proper per visualitzar les obres. Però, a més, la denominada “Semana del Arte a Madrid” consta d’altres fires que són prou importants i que cal tenir en compte, ja que tenen un públic divers que prefereix propostes diferents d'ARCO, com les que ofereixen Hybrid, JustMad, Urbanity, SAM i MIAD.

Centrant-nos en ARCO, la present edició no ha estat tan mediàtica respecte a anys anteriors, principalment perquè no s’han exhibit obres que podríem considerar com a polèmiques, siguin des d’una òptica política, social, religiosa o sexual.  Només cal recordar les instal·lacions o escultures d’Eugenio Merino que tant rebombori han originat altres anys, ja que la peça Lavado de cara que ha presentat ara no és tan espectacular com les anteriors. Es tracta d’un rentavaixella on apareixen diversos polítics que aquests últims mesos han estat els protagonistes dels mitjans de comunicació, cas de Trump, Musk, Abascal, Le Pen, MiIlei, Netanyahu o Meloni, entre altres. Els seus retrats estan impresos als plats, concretament n’hi havia 16. Precisament l’artista assenyala que “la provocació ha d’estar en l’art. Tota obra desafia alguna lògica”. La peça l’ha mostrat la galeria barcelonina ADN i es venia per 22.000 €.

Lavado de cara, Eugenio Merino (2024)

Altres obres dins d’aquest marc mediàtic són una peça de Miguel Benlloch, presentada per la galeria The Ryder de Madrid, on mostrava un mono de treball de color blau amb fragments de mirall, basant-se en un fet succeït fa temps on diversos treballadors van patir ganivetades quan protestaven per un problema laboral. La Junta d’Andalusia ha adquirit l’obra. També una instal·lació de Ramon Mateos a la galeria madrilenya Freijo, titulada 7291, exhibia una cortina de cadenes amb el número 7291, fent referència al nombre de morts que va haver-hi a les residències de Madrid durant l’epidèmia de la Covid. Casualment, la presidenta de la Comunitat de Madrid no va visitar l’estand el dia de la inauguració.

De les poc més de 200 galeries que hi han participat, 16 d’elles provenen de Catalunya, repartides en el Programa General i els Projectes d’Artista, a més d’una considerable presència d’editors, creadors, autors i llibreters en l’apartat d’ArtLibris. La galeria Zielinsky de Barcelona, que també té una seu a Sao Paulo i que anteriorment havia estat a ArteMadrid, ha exhibit el treball d’artistes llatinoamericans com per exemple, Cisco Merel, Vera Chaves, Denis Milan i Felipe Mujica, tots ells artistes de la galeria, que han ofert propostes diferents, però que tenen en comú representar les tradicions populars o constructives a partir de materials d’origen natural.

Estand de la Galeria Zielinsky a ARCO.

Les galeries Senda, Mayoral i Marc Domènech possiblement són les que més han apostat per artistes consagrats, però també per alguns d’emergents. A Mayoral, la jove creadora barcelonina Marria Pratts, que anteriorment l’havíem vist a Urvanity, ha exposat obres plenament abstractes, totes elles d’una gran vitalitat expressiva. Dins de l’àmbit dels Projectes d’Artista hi havia una peça espectacular d’Alicia Vogel, que la Fundación Maria Cristina Masaveu va adquirir.

La Senda amb una escultura enorme de Jaume Plensa, artista que actualment exposa a la galeria, Peter Halley amb un políptic de grans dimensions, que vam poder veure recentment a la galeria i Yago Hortal, amb els seus colors i formes que semblen dibuixar l’espai, han estat els tres artistes més destacats. També cal destacar a Xavi Bou que ha mostrat el seu treball ortogràfic a l’espai de Projectes d’Artista.

Quant a Marc Domenech, s’ha exhibit una peça de considerables dimensions de Modest Cuixart, titulada Homenaje a Eude de 1959, que mereix que estigui en un museu per la seva singularitat.  La galeria Miguel Marcos ha exposat una de les obres més conegudes i característiques de Bernardí Roig, on un home mig nu apareix penjat d’esquena amb la cara aixafada contra un sac arrugat.

Homenaje a Eude, Modest Cuixart (1959). Galeria Marc Domenech

A la galeria Rocio SantaCruz hi havia una instal·lació de Dionís Escorsa que cridava l’atenció, ja que en un primer moment semblava que estiguéssim en un menjador d’una masia, on hi havia una taula i el porró de vi. En una de les parets penjava una aquarel·la d’un paisatge que el seu avi va pintar a Tavèrnoles, amb la peculiaritat que un projector anava dirigit cap al quadre mostrant el que succeïa en el transcurs del dia, o sigui des de l’albada al crepuscle. Anava connectat a un servei meteorològic de la Plana de Vic.

Respecte a ArtsLibris, a banda de la presentació del nou número de BONART, volia destacar a Espe Pons & Jordi Jové, amb el llibre d’artista Flucht, de la fotògrafa Espe Pons, que fa un recorregut pels diversos llocs on es va estar Walter Benjamin poc abans de la seva mort a Portbou mentre fugia dels nazis. Una petita editorial com és Âfriques Edicions que dirigeix Pere Pich, ha mostrat una sèrie de llibres d’artista, com per exemple Ellas huyen de Marta Callen i La casa del buit de Maria Chinchilla i Abraham Mohino. Finalment, Lanipsebooks sol portar a la fira un conjunt de llibres molt cuidats amb excel·lents gravats de Barceló, Chillida, Tàpies i Perico Pastor.

El campanario, Dionis Escorsa. Galeria Rocío SantaCruz