La cultura del paisatge: diàleg artístic entre orient i occident

El Reial Jardí Botànic del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i Casa Àsia van inaugurar aquest passat dissabte 8 de març el projecte expositiu titulat La Cultura del Paisatge: la muntanya, l’arbre i el riu. Derives del paisatge natural i urbà contemporani, entre la utopia i la distopia, que reuneix per primera vegada l’obra de 25 artistes asiàtics i espanyols contemporanis units per la seva interpretació personal del paisatge. Aquesta exposició s'expressa a través de cinc formats: dibuix, pintura, fotografia, vídeo i instal·lació. El projecte, que es pot visitar al Pavelló Villanueva del RJB-CSIC a Madrid fins a l'11 de maig de 2025, proposa un recorregut per la representació del paisatge en l'art contemporani, anant més enllà del mer consum de les imatges. La mostra planteja preguntes essencials sobre la relació de l'ésser humà amb l'entorn i la seva participació responsable en la preservació del planeta.

Per la seva part, la directora del Reial Jardí Botànic-CSIC, María-Paz Martín, va valorar positivament que dos conceptes d'art generalment tan dispars com són l'oriental i l'occidental "hagin coincidit per acostar-nos unes mirades personals sobre el paisatge amb diferents formes de representació, contribuint d'aquesta manera que l'espectador apreciï i valori més i millor el nostre medi natural, al mateix temps que s'enriqueix amb un major coneixement de l'art". Al mateix temps, va agrair una nova col·laboració amb Casa Àsia, "la qual cosa suposa obrir de nou les portes del Jardí a tota la diversitat d'aquesta important regió del planeta”.

Lac Télé (CON 1.1). © Jordi Bernadó

El director general de Casa Àsia, José Pintor Aguilar, va subratllar en la seva intervenció que "aquest projecte expositiu dona sentit a la missió de Casa Àsia com a principal organisme de diplomàcia pública a Espanya sobre Àsia-Pacífic, complint amb el seu propòsit de visibilitzar iniciatives que fomentin el diàleg entre Orient i Occident". Així mateix, va destacar "el suport de galeries, museus i fundacions, tant nacionals com internacionals, la contribució dels quals ha estat clau per a fer possible aquest projecte, i, en especial, la col·laboració amb el RJB-CSIC, iniciada ja en 2022, amb el Jardí zen negre, en homenatge als afectats per l'erupció del volcà de l'illa de La Palma".

En la presentació de l'exposició també va estar present el vicepresident de Relacions Internacionals del CSIC, Francisco Javier Moreno Fuentes, que va assenyalar que "l'art i la ciència comparteixen una sèrie de característiques bàsiques que les converteixen en universals. Ambdues tracten de contribuir a donar sentit a les nostres vides, basteixen ponts entre societats i proporcionen un llenguatge que permet la comunicació entre llengües i cultures. El Reial Jardí Botànic constitueix un entorn excepcional per a presentar aquesta iniciativa, que s'antulla més necessària que mai en un context de creixents tensions aïllacionistes".

May I Open the book 04. © Key Takemura

Per a Menene Gras Balaguer, comissària de l'exposició, "el projecte arrenca de l'interès que suscita el paisatge en l'art contemporani globalment i, respectivament, en la mundialització d'un fenomen que fa del paisatge l'objecte d'un discurs artístic i estètic que no és aliè al canvi climàtic ni a la necessitat de corregir l'impacte de l'acció de l'home". Tal com afegeix la comissària, "la Natura no és només un fons sobre el qual transcorren les nostres vides. És casa nostra, el nostre origen i el nostre destí. En aquest sentit, l'exposició, a més de reunir imatges per al consum, també és una invitació a pensar en el nostre paper en la conservació del món que habitem”.

Translacions. Elements naturals en un espai no natural. Llit-arbre. © Fina Miralles

Diàleg entre orient i occident

El projecte que s’exposa al Pavelló de Villanueva explora les diferents formes de representació del paisatge, abastant tant entorns naturals com urbans. No es tracta només d'imatges per a la contemplació estètica, sinó d'una reflexió sobre la nostra relació amb l'entorn i l'impacte de l'empremta humana al territori. Cal especificar que, en l'art contemporani, el paisatge no consisteix únicament en una representació visual d'entorns específics, sinó en un conjunt d'estratègies discursives que qüestionen l'existència individual com a fet social indissociable de la identitat del territori que ocupa. Com assenyala Gras Balaguer, "el paisatge és inseparable de la nostra existència; la seva destrucció és també la nostra".

En resum, aquest diàleg entre tradició i modernitat, entre orient i occident, així com la hibridació semiòtica de les imatges corresponents, és el nucli de La Cultura del Paisatge.

La naturaleza de los dioses. © Pablo Genovés

Un total de 25 artistes nacionals i internacionals

En aquesta exposició hi participen un total de 25 artistes provinents de set països: Espanya, Filipines, Corea, Iran, Xina, Japó i Indonèsia. La representació espanyola és notable, amb la talla de creadors com Ignasi Aballí, Sergi Aguilar, Manuel V. Alonso, Jordi Bernadó, Carlos Casas, Pablo Genonés, José Guerrero, Mateo Maté, Fina Miralles, Santi Moix, Marina Nünéz  i UIyss3s.

Pel que fa a la part asiàtica, l’Àsia Oriental està representada per artistes de Corea com Han Sungpil, Koo Bohnchang, Timothy Hyunsoo Lee; Japó amb Mine Kawakami, Kei Takemura, Michiko Totoki; la Xina amb Xin Liu, Yang Yongliang, Zhang Kechun, Miao Xiaochun  i Taipei amb Yuan Guang Ming. El sud-est asiàtic està representat per l’artista filipina Martha Atienza, l’indonesi Timoteus Anggawan Kuso i Àsia central amb l’iranià Gohar Dashti.

Cal destacar que aquest projecte ha estat possible gràcies a la col·laboració de galeries, museus i fundacions de tot Espanya i arreu del món (per exemple: Galeria Àngels Barcelona, Galeria Rocío Santa Cruz, MACBA, Museu d’Art de Sabadell, Galeria Senda, entre altres). A més, la Fira Internacional d’Art Contemporani, ARCO, va incloure aquest projecte entre la seva proposta de visites d’exposicions durant el transcurs de la fira celebrada del 5 al 9 de març del 2025.

Adlaw sa mga Mananagat. © Martha Atienza